El figuerenc Álvaro Alarcón ha fet les maletes a l’estranger aquesta temporada per provar sort a la segona divisió anglesa de bàsquet, amb el Manchester Magic. Des de fa dos mesos l’aler pivot altempordanès, de 23 anys, competeix amb els anglesos després del seu pas per l’Alcázar de San Juan, Granollers, Sant Josep de Girona i Adepaf.

Què el va portar a fitxar pel Manchester Magic el setembre passat?

Sempre havia volgut jugar fora d’Espanya, tenia un parell d’amics que ho havien provat i m’ho recomanaven. Un d’aquests amics em va trucar i em va dir que l’entrenador estava interessat en mi. Després de parlar amb el representant vaig decidir que aquesta és la millor opció, tant pel que fa al bàsquet com per perfeccionar el meu anglès.

Com es distribueix la competició?

Estic competint a la segona divisió anglesa. Aquí la lliga és molt diferent a Espanya, durant l’any estem jugant en tres competicions diferents: la lliga, la copa anglesa i la copa regional. És a dir, tenim normalment dos partits per cap de setmana.

Quin nivell té la lliga anglesa?

Cada any està augmentant, cada cop vénen més espanyols i sobretot molts americans joves que han acabat el seu període universitari als Estats Units. Aquesta lliga es juga molt amb el físic i el joc ràpid. El nivell seria similar a la lliga EBA, però amb un estil de joc totalment diferent.

Com competeix el Manchester Magic amb els clubs de futbol?

Uf! No hi ha cap mena de competència tenint el Manchester City i el Manchester United a la mateixa ciutat. Avui en dia és inimaginable poder-hi competir.

El Manchester Magic és la referència del bàsquet a la ciutat?

És el segon equip de la ciutat, el primer equip està a primera divisió, però el nivell és similar.

Quins objectius tenen?

L’any passat van fer una bona temporada, però al final els van eliminar a les semifinals de la lliga i a les finals de les dues copes. Aquest any l’objectiu mínim és arribar al mateix lloc, però aquest cop guanyant. La veritat és que el club m’ha sorprès molt, sempre m’estan ajudant en tot i no hi ha hagut cap mena de problema econòmic. Tot el que em van prometre ho estan complint.

Quin és el seu dia a dia?

Aprofito els matins per anar el gimnàs i després per anar a classes d’anglès en el centre. Després, entreno un equip de bàsquet, així milloro l’anglès a la vegada que obtinc diners. A mitja tarda aprofito per estudiar les assignatures que hem queden de la carrera i després, a les nits, entreno.

Què l’ha sorprès de la seva estada a Manchester?

El tracte del club, s’està portant molt bé amb mi. També he tingut la sort de tenir grans companys d’equip. Un altre punt és l’amabilitat i l’educació de la gent anglesa; ho recomano molt.

Fins quan té intenció de quedar-se a Anglaterra?

M’agradaria acabar aquest any i poder repetir un més com a mínim, per acabar d’assolir l’anglès i fer un màster, però mai se sap.

El bàsquet altempordanès, en l’àmbit d’equips, no passa per un bon moment pel que fa al nivell de les categories. Què l’hi falta?

Sempre hi ha bons i mals moments, a l’Adepaf vaig tenir la sort de coincidir amb un equip que combinava gent experimentada amb gent jove amb talent. No tinc cap mena de dubte que això és un petit sot que aviat passarà.

En canvi, són molts els jugadors que han anat fora, ja sigui a l’estranger (Sergi Coll) o per Espanya i la resta de la província (Edu Gatell, Guillem Pascua, Roger Oliva o Marc Juanola). Quin potencial té?

He tingut la gran sort de poder jugar amb la majoria d’ells i per això vam obtenir resultats tan bons. Tots aquests noms esmentats són jugadors molt bons, però crec que ben aviat en sortiran nous amb molt de futur, també.

Segueix l’Adepaf des de la distància?

Sí, tinc la gran sort de tenir grans amics al club que em van informant dels resultats. Aquests últims anys no ho han passat gaire bé, però era un fet normal per l’edat mitjana de la plantilla. Però aquest any, tant amb les incorporacions noves com amb els mateixos jugadors més experimentats, s’estan obtenint millors resultats. Crec que a partir d’ara les coses aniran millor.

Què recorda de la seva etapa en el sènior de l’Adepaf?

Recordo un equip amb molt de talent, combinant gent veterana com Edu i Xavi Vallmajó, i jugadors joves amb molt bones condicions, com Edu Gatell i Guillem Pascua. Però sobretot recordo el bon ambient que hi havia tant dins com fora de la pista.