El jugador riumossenc David Juncà, de 21 anys, travessa el millor moment de la seva carrera futbolística a Segona Divisió amb el Girona. Aquesta temporada, el de Riumors s’ha consolidat de ple a l’onze titular i és indiscutible per a Pablo Machín. Juncà acaba contracte el proper mes de juny i és el desig de molts clubs de nivell.

Format al Figueres i a les categories inferiors del Barça, el lateral va provar més sort al filial del Mallorca abans de tornar a Girona, on amb 18 anys va debutar a Segona Divisió. Tres anys després, Juncà s’ha fet seva la banda esquerra i ha trobat en la posició de carriler la millor manera per defensar però també per demostrar les seves habilitats ofensives. El jugador altempordanès és un dels més utilitzats de la plantilla i aquest curs ja ha fet dos gols. El seu dia a dia transcorre entre Girona i Riumors, on hi viu, s’hi està sempre que pot i a l’estiu ajuda el seu pare al camp.

Intocable a l’onze titular, comences a sentir-te un jugador important?

Sí que és cert que amb aquest sistema 3-5-2 o 5-3-2 sóc un carriler amb molta influència a dalt i molt idoni per aquesta posició, i no hi ha gaire més gent que pugui fer aquesta tasca. Estic molt content, però tampoc crec que sigui intocable.

T’has convertit en l’amo de la banda esquerra. Com t’hi sents?

Al principi de l’any passat, quan l’entrenador em va dir que tindria tota la banda per mi em va fer content, però no sabia si podria treballar tant. Entrenant i agafant el ritme del partit és quan me’n vaig adonar que podia atacar, defensar, pujar i baixar els cops que fes falta. Ara m’hi estic trobant molt còmode i estic bé físicament.

Què requereix la teva posició de carriler?

Demana molt sacrifici físic. El míster vol que arribem a rematar però també que tapis la centrada de l’equip rival en defensa. També cal tenir molta concentració i ser una mica intel·ligent.

Què ha suposat per a tu l’arribada de Pablo Machín?

He crescut molt. Altres entrenadors també m’havien donat l’oportunitat de jugar, però no aquesta continuïtat de jugar cada partit. La temporada passada, quan ell va arribar va confiar molt en mi, em vaig sentir molt bé i vaig acabar molt content.

Aquest any t’incorpores molt més a l’atac i ets més incisiu ofensivament. Fins i tot ja has fet dos gols.

He d’arribar a l’àrea contrària a rematar i tinc més avantatge per marcar. Jugant de lateral és molt més complicat. Tot i així, han sigut gols una mica estranys; no és el meu fort.

Quines són les claus del bon inici del Girona?

Des de pretemporada que no vam perdre cap partit. Hem anat partit a partit i les coses han anat sortint bé. L’equip ha anat jugant bé i tots hem demostrat que podíem fer-ho bé. Ara hem perdut el lideratge, però encara queda molt pel final. La lliga serà molt llarga i difícil.

Què destaques de la plantilla i aquest bloc equilibrat que s’ha confeccionat?

Hi ha els jugadors idonis pel plantejament que ha fet l’entrenador. Tenim carrilers que arribem molt i ens sacrifiquem, al mig del camp hi ha jugadors que treballen molt, els centrals són molt contundents i els davanters marquen. A més, els jugadors que han arribat s’han adaptat molt bé. També ens acompanya la sort, que l’any passat se’ns girava d’esquena.

Pablo Machín ha estat un factor decisiu.

Cadascú ja coneixia el seu rol amb el seu sistema. És un entrenador que dóna molta confiança, no crida molt ni t’esbronca i et dóna llibertat dins del teu espai per fer el que has de fer. Treu el cent per cent de cadascú.

El sistema de joc de l’equip comporta un desgast físic important, sobretot en la teva posició. A la llarga, veus possible aguantar aquest ritme?

No ho sé... La lliga es fa llarga però es fa llarga per a tothom, encara que juguis amb un sistema o un altre. Els punts que aconseguim ara ningú ens els traurà, i com més n’obtinguem ara, millor per després.

L’objectiu prioritari de l’equip és la permanència, però creus que el Girona pot aspirar a estar més amunt?

Sí. Primer hem d’arribar als 52 punts per salvar-nos, i després ja ho veurem. Molts equips comencen molt bé la temporada i després es desinflen. Tant de bo que no sigui el cas i puguem ser més regulars i estar sempre a dalt, com en l’any d’en Rubi.

Pel que fa al teu passat, et vas forjar al planter del Figueres, fins a l’Infantil B. Fins a quin punt va ser important la teva formació aquí?

Era molt petit, però recordo un grup de nanos joves amb molta il·lusió de jugar, sent tots amics i corrent tots com mai. Va ser una època molt bonica. Encara segueixo tenint-hi molts amics.

Amb 12 anys vas deixar l’Empordà per posar rumb cap a La Masia, on vas coincidir amb jugadors com Rafinha o Deulofeu, entre d’altres. Què en recordes?

Amb en Rafinha hi vaig coincidir més, perquè jugava amb ell i anavem junts a classe. És una grandíssima persona. Amb en Thiago i en Bojan també hi he coincidit, però no hi he tingut tanta relació, només ens veiem per allà. Quan ells estaven jugant a Segona amb el Barça B sempre ens quedàvem a parlar. Són molt bona gent. A nivell esportiu, no estava pel que havia d’estar; estava una mica descontrolat i feia una mica el boig. No em van anar bé els estudis. També, a Figueres jo jugava de pivot i allà em van fer jugar d’extrem. Estava molt perdut i el primer any em va costar bastant. El segon va ser molt millor, perquè vaig créixer una mica més i m’havia adaptat. Per motius extra esportius (l’escola i una lesió que em vaig fer al col·legi) em van dir que marxés.

Va ser quan vas anar a jugar al filial del Mallorca, on al cap de dos anys et van fer fora pel teu poc físic. Va ser una etapa dura?

El primer any a Mallorca va estar molt bé, vaig fer una gran campanya. Teníem molt bon equip, vam quedar campions de lliga i em vaig sentir molt bé. Però en passar a la primera etapa de juvenil em vaig quedar una mica enrere amb el físic, ja que era un nen i jugava al juvenil. Això es va notar i no tenia el que havia de tenir per estar allà. Tot plegat va ser molt difícil. Recordo perfectament sortir d’allà i pensar «ara com els hi explico a casa que aquí tampoc em volen?». Fins i tot em vaig plantejar deixar el futbol. Vaig estar unes setmanes per aquí al poble i em van trucar per anar al Girona. Allà hi tenia amics com en Xavi Ferrón, l’Ángel Lari o l’Èric Díaz, i hi vaig anar per ells.

Més tard i ja a Girona, però, a l’estiu del 2009 Raül Agné es va fixar amb tu. Passaves del juvenil a entrenar amb el primer equip amb només 16 anys. Com va ser el salt i l’adaptació?

Si al Mallorca ja em costava tirar, imagina’t després. En el meu debut amb el primer equip al camp del Llagostera vaig fer una segona part molt bona. Potser si no ho hagués fet tan bé ara no estaria aquí. Al primer equip ho vaig passar fatal, tenia un cos de nen i en Raül posava molta pressió. Vaig estar malament i quan anava amb el juvenil tampoc destacava. Però vaig anar seguint any rere any i aquí estic.

El teu cas és un exemple que demostra que cal apostar més pel planter?

Crec que sí, tan a Girona com a tot arreu. És difícil apostar per un noi jove en aquestes categories, però si tu creus que el noi és bo i li dones confiança, et pot respondre bé. Ara bé, hi ha molts nanos que debuten amb 16 anys i després no arriben perquè no han evolucionat bé. En el meu cas em vaig adaptar bé, però és difícil aguantar; hi ha molta pressió.

Acabes contracte el proper mes de juny. Hi ha hagut negociacions de renovació per part del club?

Sí, han parlat amb mi, però això ho porta el meu representant. Jo encara he de parlar-hi. Volen que renovi, però ja ho valorarem i ho parlarem més endavant.

Si et desvincules del Girona, tot indica que seràs l’objectiu de diferents equips i algun cop has expressat el teu desig de jugar a Primera Divisió. T’ho planteges, d’aquí poc temps?

Sí, tant de bo hi pugui arribar. Si faig les coses bé tindré oportunitats. Crec que les estic fent bé i en un futur em veig capacitat per jugar-hi.

Si no renoves i t’ofereixen un contracte millor...

Si no renovo serà per fer un pas endavant a la meva vida esportiva, a Primera Divisió o a algun club molt bo de Segona A. Tampoc descarto no renovar, perquè és casa meva i visc aquí. Encara queda molt.

L’estiu passat sonaves per l’Eibar. Has rebut, fins ara, alguna oferta de Primera?

No, ni a mi ni al meu representat ens han trucat mai ni hem rebut cap oferta de Primera. Pagar diners per un jugador jove és difícil, i ara més perquè hagués pogut sortir lliure. Encara m’hagués vingut una mica gros. Suposo que molta gent espera que jugui aquest any per després fer el pas. Ara, però, intento jugar i fer les coses bé. Si ho faig bé, tot arribarà.