Del dia a dia d'izan Fernández i DAvid aguilera a Kuwait al capdavant de la Vision Soccer Academy.Els dos gironins entrenen al voltant de noranta nens d'edats entre els sis i els onze anys. El tècnic de Bescanó David Aguilera donant explicacions en un entrenament (l'anglès és l'idioma vehicular) El gironí Izan Fernández en dues situacions d'entrenament.

es de Girona, a gairebé sis mil quilòmetres de distància i amb el profund desconeixement que existeix entre dos món culturalment molt separats, Kuwait se sol associar amb deserts, pous de petroli o amb la invasió del 1990 per part de l'Iraq de Saddam Hussein que originaria la ?Guerra de Golf Aquí, difícilment a ningú se li passaria pel cap relacionar Kuwait amb futbol, però l'esport escurça distàncies arreu del planeta i, des d'aquest estiu, dos joves tècnics, Izan Fernández (Girona) i David Aguilera (Bescanó), proven d'adaptar-se a la rica societat kuwaitiana mentre fan de directors esportius i entrenadors de la Vision Soccer Academy. Barça, Madrid, els èxits de la selecció espanyola... L'alt nivell del futbol català i espanyol ha obert les portes que arreu del món es vulgui importar la metodologia d'entrenament d'aquí i això ha acabat donant una oportunitat impensable a aquest dos joves entrenadors gironins que, després de llicenciar-se en Ciències de l'Esport i treure's el títol d'entrenador, havien tingut les seves experiències més destacades a Catalunya col·laborant amb el cadet del Lleida (Fernández) o ajudant uns mesos l'any passat en el juvenil A del Girona (Aguilera). "A través d'un company de la universitat vam saber que un directiu del Kazma Sporting Club, un dels equips tradicionals de la Primera Divisió de Kuwait, volia muntar una acadèmia per a joves fubolistes locals portant cap aquí tècnics espanyols", detalla Izán Fernández sobre la proposta que els va portar fa ara un parell de mesos a instal·lar-se en un pis a Salmiya, a uns vint minuts del centre la capital de Kuwait, per intentar implantar rigor i mètode de treball a uns joves futbolistes molt acostumats a les velles formes "d'aquí teniu la pilota i jugueu".

Fernández i Aguilera són els dos únics entrenadors d'una Acadèmia que Aziz Alawadi ha volgut crear del no-res -tot i mantenir vincles amb el Kazan, on haurien d'acabar anant els jugadors que més destaquin-. I en la qual ells dos joves tècnics gironins fan tots els papers de l'auca durant sis dies a la setmana (divendres és dia de descans). "En comparació a Catalunya el nivell dels nostres nens és molt baix, sobretot tàcticament. Tenen una visió del futbol molt diferent, són una societat molt acomodada on tot s'ho prenen amb molta calma i això es nota en l'actitud tant dels nens com dels pares de l'acadèmia", apunta Fernández recordant que, per mirar de forçar una mica més d'implicació, han decidit fer avaluacions i al final de cada bloc de treball passar un informe escrit tant als pares com als directius de l'acadèmia perquè "així s'espanten una mica i creuen més". Aguilera admet que han hagut de canviar una mica la manera d'entrenar. "Aquí s'ha d'explicar tot amb molta calma i fent moltes repeticions, fer un exercici típic de conservació de pilota amb comodins per fora i per dins de l'espai pot ser molt complicat de realitzar". Un altre dels reptes que han hagut de superar els dos entrenadors gironins ha estat l'idioma perquè, tot i que a priori a Kuwait tothom parla anglès (va ser colònia anglesa fins al 1961), "el nivell és molt irregular, sobretot entre els més petits, i això pot provocar que desconnectin si no fas les explicacions molt visuals".

De moment, Izán Fernández i David Aguilera treballen amb poc menys d'un centenar d'alumnes dividits en grups entre els 6 i els 11 anys i tenen contracte amb Vision Soccer Academy fins al mes de juny tot i que no descarten quedar-s'hi més temps mentre es van adaptant a la seva nova vida al Golf Pèrsic. Lògicament, entre les particularitats d'entrenar a Kuwait també hi ha el factor religiós, amb l'Islam ben present a la societat. "Abans de començar cada entrenament, ens hem d'esperar cinc minuts perquè resin. Tots els equips ho fan, sense cap excepció, i si en aquell moment hi ha algun pare o directiu de l'acadèmia al camp s'hi afegeixen i resen plegats".

Un emirat amb rendes altes

"Recordo que em va impactar molt la sensació en baixar de l'avió: semblava que et posaven un assecador a la cara. Era el 4 de setembre i aquí, a l'estiu, la temperatura pot arribar entre els 40 i els 50 graus", diu Aguilera mentre que el seu company matisa que ara "ja estem entre 20 i 30" abans d'explicar la seva particular experiència d'anar cada dia a entrenar amb cotxe. "De casa a la feina tenim 20 minuts en cotxe i és tota una aventura perquè aquí el tema de respectar les normes no el porten gaire bé. És com si juguessis al Need for Speed en primera persona, però envoltat de cotxes de luxe, que n'hi ha molts! Al principi sobta i et sorprens molt, però ara ja ho veiem com una circumstància normal".

La població de Kuwait és, a grans trets, la meitat de la de Catalunya, però amb les cinquenes reserves de petroli més grans del món l'emirat, considerat un dels més liberals del Golf Pèrsic, entra dins la classificació de països amb el nivell de renda més alt. Segons el Fons Monetari Internacional, Kuwait té un renda per càpita de 42.000 euros i, en canvi, a Espanya és de poc més de 24.000. Un elevadíssim nivell de vida que noten David Aguilera i Izan Fernández en el seu dia a dia, tot i el luxe que suposa per a ells viure a Kuwait amb les despeses pagades (pis, cotxe i vols d'anada i tornada a Barcelona). "Amb l'excepció de la gasolina, aquí omples el dipòsit per uns cinc euros, tota la resta és molt car: roba, sortir a sopar a fora, anar al supermercatÉ", assegura Izan Fernández tot i reconèixer que "a nosaltres ens tracten molt bé a nivell de despeses i podem estalviar força, a més ajuda el fet que no ens podem gastar el sou en canyes perquè aquí l'alcohol està prohibit". Quant a tracte, Fernández defineix els kuwaitians com gent "simpàtica i agradable" que viuen molt "relaxats amb poques coses que els alterin" en una societat que els visitants, com ara ells dos, poden entendre prou bé si fan l'esforç d'assumir les diferències culturals. "Recordo que em va sobtar molt el típic mercat de dins de la gran ciutat i obert durant cada dia de l'any (Mubarakiya); és immens i separat per categories: roba, menjar, tecnologia, peix, carn, i el més impactant: un carrer ple de joies d'or", desgrana Aguilera, que destaca la seva sorpresa en veure "les botigues totes tancades amb cortines. No entenia per què era fins que m'ho van explicar: hi havia dones comprant, de manera que van aïllar-les perquè homes i dones no poden comprar alhora".