Argentina va aconseguir el seu primer Mundial el 1978, fent d’amfitrió, en un campionat que es va disputar durant l’hivern austral i en plena dictadura dels militars, personalitzada aleshores en la sanguinària figura de Jorge Videla. En aquest ambient, el combinat de César Luis Menotti gairebé no tenia cap altre remei que aconseguir el títol. La victòria havia de servir per fer propaganda positiva del règim no democràtic. Per als ciutadans, però, era una manera d’escapar mínimament d’un dia a dia tan cruel.
El tècnic, que més tard seria del Barça, va prendre una decisió impopular en deixar fora de la convocatòria un jove Diego Armando Maradona, que ja apuntava maneres, i fer un equip molt basat en River Plate i Independiente i excloent la columna vertebral de Boca Juniors. Només el lateral esquerre Alberto Tarantini era de l’equip xeneize.
Seguit de desgràcies
Un dels cinc jugadors convocats de River (els altres eren Fillol, Passarella, Alonso i Ortiz) era el davanter Leopoldo Jacinto Luque, conegut com a Pulpo. Es tractava d’un ariet força tosc però útil per a la manera de jugar del tècnic.
Luque va fer el primer gol argentí al Mundial, contra Hongria, però va tenir una greu lesió a un colze, que es va dislocar, mentre n’anotava un altre davant de França. Aquell partit el va disputar sense saber la tragèdia que havia viscut la seva família. El matí d’aquell dia, el seu germà Óscar moria en un accident de trànsit quan anava a Buenos Aires a veure el partit. La família li ho va amagar a Leopoldo per no distreure’l del duel contra els gals, però li ho va haver de dir després, amb ell lesionat. Luque es va perdre el partit contra Itàlia, en què els seus companys li van dedicar una pancarta, i el primer de la segona ronda contra Polònia (2-0).
Animat pels seus pares, va reaparèixer contra Brasil, en un partit que va acabar amb 0-0 i va ser titular en el decisiu enfrontament contra Perú, que Argentina havia de vèncer per 4-0 per arribar a la final davant d’Holanda.
Planxa cap a la glòria
El partit és un dels més controvertits de la història dels mundials. S’ha especulat molt que els peruans estaven comprats per la dictadura militar per deixar-se golejar, sobretot el seu porter, Ramón Quiroga, nascut a Argentina i naturalitzat després. Si es repassa el partit, però, es veu que Perú va jugar amb força i va tenir moltes ocasions, sobretot en un pal de Muñante i en un xut creuat d’Oblitas.
Argentina es va avançar amb gols de Kempes i Tarantini a la primera part. El mateix Kempes va fer el tercer als tres minuts de la represa i aleshores va arribar el moment de Luque. Als cinc minuts, va rematar en planxa una pilota baixada per Passarella i va anotar la diana que classificava el seu país per a la final, que després guanyaria per 3-1 davant d’Holanda. El partit amb Perú va acabar 6-0, amb gols del Loco Houseman i un altre de Luque, que va dedicar el seu gran dia al germà desaparegut.
