Mèxic segueix amb la seva particular maledicció mundialista i ja encadena la sisena edició consecutiva caient a la ronda de vuitens de final. Dues dianes, en cinc minuts, la segona en el temps afegit i de penal dubtós (Robben va admetre als vestidors que s'havia llançat a la piscina, tot i que alguns ho van interpretar com una ironia), van suposar una expulsió més que cruel pel conjunt mexicà, que abandona el Mundial amb dignitat però abatut per les formes.

Mèxic va ser millor que Holanda durant bona part del partit, però va acabar amb la mel als llavis. Qui esperava una Holanda dominadora es va equivocar i van ser els centreamericans els que van proposar tot el joc durant el partit, mentre els de Van Gaal esperaven amb tres centrals i dos laterals que s'afegien a l'atac en cas necessari.

Els de Miguel Herrera van jugar com saben, també amb tres centrals tancant l'equip i dos laterals amb molta projecció ofensiva. I va ser per la banda esquerra on va trobar més oportunitats durant tot el partit. Holanda es va trobar amb el primer contratemps en el minut 9, quan De Jong va haver de ser substituït per Martins Indi degut a una lesió muscular. Mentrestant Mèxic seguia manant sobre el terreny de joc i, mica a mica, es començava a acostar a la porteria holandesa. La primera ocasió va ser un xut molt desviat d'Héctor Herrera, però ja era un primer avís pels holandesos, que no sabien com aturar una davantera que anava acostant-se, cada vegada amb més perill, a l'àrea de Cillessen.

Holanda no va reaccionar fins al temps de descompte, quan Robben va aconseguir robar una pilota, després d'un a mala combinació entre Rafa Márquez i Francisco Rodríguez, que va poder solventar, a últim moment Héctor Moreno.

El partit, però, es va trencar a l'inici de la segona part. Giovanni Dos Santos va trobar un espai a la mitja lluna per superar Danny Blind i treure un xut que entrava a la porteria de Cillessen.

Amb aquest avantatge, el partit va canviar completament. Holanda va passar a pressionar, de forma descarada, la possessió de pilota de Mèxic, buscant, de manera excessiva la velocitat d'Arjen Robben, confiant en què les contres finalitzades pel davanter del Bayern de Múnich poguessin fer mal a la defensa mexicana. Mentretant, Van Persie, que tornava a l'equip després de la seva sanció, va passar bastant desaparcebut i va ser substituït per Klaas Jan Huntelaar.

Guillermo Ochoa, desaparegut durant tota la primera part degut a la poca incidència ofensiva dels holandesos, va aparèixer a la represa, just a temps per aconseguir salvar Mèxic. Va evitar un gol després d'un llançament de còrner rematat per De Vrij, que va desviar prou perquè la pilota anès al pal.

Sjneider va reaparèixer en aquesta segona part, després que l'equip el trobés a faltar durant tot el partit i, també, Robben encarava amb més gosadia, però l'un i l'altre acabaven xocant contra el mur que representava Ochoa sota els pals de la porteria mexicana.

El porter revelació del torneig, però, no va poder fer res amb el magnífic xut de Snejder, que va aconseguir rematar tot sol, en un refús mal controlat per la defensa mexicana, marcant el gol de l'empat en el minut 88 de partit. Ja en temps de descompte, una jugada personal de Robben va acabar forçant un penal de Rafa Márquez, que va transformar Huntelaar en la sentència.