Per a molts aficionats Ronaldo Nazário ha estat el millor davanter centre de la història. El brasiler va esclatar de ben jove al PSV Eindhoven i va fer una temporada de somni al Barça, la 1996-97, abans d'anar a l'Inter de Milà. A la Llombardia va fer una gran primera temporada i arribava en forma per assaltar el Mundial del 1998, a França.

Allà, però, un atac epilèptic abans de la final va condicionar la seva participació en el partit contra França. La derrota va ser el preludi d'una temporada posterior marcada per una greu lesió de la qual va trigar molt temps a recuperar-se. Els quatre anys posteriors van estar condicionats pel seu estat físic, sovint precari, que deixava veure amb comptagotes la seva innegable qualitat. Així, va arribar a la següent cita mundialista, el 2002 a Corea i Japó, amb dubtes sobre el seu rendiment damunt del camp.

Gols i més gols

En el campionat a terres asiàtiques, però, Ronaldo va tornar-se a trobar a ell mateix. En l'equip entrenat per Luiz Felipe Scolari, acompanyat de grans talents com Ronaldinho o Rivaldo, va anar fent gols l'un darrere l'altre, sis abans de jugar la final. L'últim, contra Turquia va representar la classificació de la verdeamarela per al partit final contra Alemanya a Yokohama.

L'equip centreeuropeu havia fracassat dos anys abans a l'Eurocopa del 2000 a Bèlgica i Holanda. A Corea i Japó, amb Rudi Völler a la banqueta, havia anat de menys a més. Després de vèncer Paraguai amb empentes i rodolons en els vuitens, havia millorat contra Estats Units a quarts i vençut Corea del Sud a les semifinals. La seva gran estrella estava sent el porter del Bayern de Munic, Oliver Kahn, que posteriorment seria triat el millor jugador del campionat. En el duel que determinaria el campió del món, però, el destí el va trair.

Final trepidant

La final que es va disputar el 30 de juny del 2002 a l'estadi Internacional de Yokohama va ser espectacular, molt ben jugada, sobretot pels alemanys, que arribaven com a víctima propiciatòria. L'equip de Völler havia perdut la seva gran estrella, Michael Ballack, per acumulació de targetes però va entrar millor al camp, va tapar les línies de passada brasileres i va disposar d'ocasions mitjançant Klose. Brasil va avisar abans del descans amb un parell de fuetades de Ronaldo, que Kahn va evitar que fossin gol.

La represa va començar amb la mateixa tendència fins que una jugada va canviar el partit al minut 23. Ronaldo pressiona la defensa alemanya, roba l'esfèrica i la cedeix a Rivaldo. Aquest xuta des de fora de l'àrea. Sembla que Kahn aturarà l'esfèrica però estranyament, potser per la pluja caiguda, potser per un cop rebut a la primera meitat, deixa escapar-la i Ronaldo, que ha seguit l'acció, la introdueix a la porteria. L'errada decanta el partit i 12 minuts més tard el mateix Ronaldo fa el segon gol aprofitant que Rivaldo deixa passar la pilota per sota les cames. La revenja del 98 és un fet.