La temporada passada, en el tercer intent, el Bordils va assolir l'ascens a la segona categoria de l'handbol espanyol. Un dels jugadors que ha viscut totes les fases és Esteve Ferrer, que amb 24 anys s'esperava amb especial il·lusió el debut a Plata. Dissabte, cinc minuts després del seu debut, va patir una greu lesió que tot indica que el tindrà sis mesos de baixa. Ahir es va fer una ressonància i dilluns en sabrà el resultat, però el central banyolí ja s'ha fet la idea que pateix un trencament dels lligaments encreuats del genoll dret.

Dilluns sabrà el resultat definitiu de les proves però vostè ja s'ha posat en el pitjor escenari.

Sí, la veritat és que la lesió fa mala pinta i tot indica que tinc afectats els lligaments encreuats de la cama dreta. El metge i el fisio, a falta de la ressonància, és la sensació que tenen i jo també perquè durant la setmana en algun moment m'ha fallat el genoll, tinc els símptomes. Estic molt agraït als companys, al club, a Pau Campos, al fisio Xevi Salvadó, a la meva xicota, als meus pares... a tothom qui m'ha donat ànims aquests dies perquè és dur i dilluns estava enfonsat.

Quant ha necessitat per fer-se càrrec de la situació i superar aquesta sensació d'enfonsament?

He hagut de fer tot un procés, aquesta és la veritat, perquè dilluns vaig viure un moment molt dur. Després de tres anys fent les fases d'ascens, ara que tenia l'ocasió de jugar a Plata només ho he pogut fer cinc minuts! I a sobre la lesió també em pot afectar en la meva feina (treballa en una empresa de construcció que, precisament, ara estava desenvolupant un projecte a França). A poc a poc me n'he anat fent la idea. Parlant amb en Pau (Campos) hem analitzat el calendari i m'ha fet veure que, anant malament, si necessito sis mesos de recuperació encara podré jugar els últims cinc o sis partits d'aquesta temporada.

S'ha imaginat reapareixent el dia de la salvació matemàtica?

Això sí que estaria bé! Però de totes maneres, estic convençut que l'equip se salvarà amb mi o sense mi. Hi ha plantilla suficient.

Té fresca la jugada? Pensava que s'havia fet una lesió greu després de retirar-se del partit de dissabte contra el Chapela?

Sí, la jugada la tinc molt fresca i, a més, l'he vist repetida en vídeo. La veritat és que fa angúnia i jo ja vaig veure que la cosa no pintava bé, perquè se'm clava el peu i el genoll se'm desplaça. El metge ja em va dir que potser eren els encreuats i la veritat és que jo, en el segon any sènior, quan era al Granollers, ja vaig patir aquesta mateixa lesió a l'altre genoll. Aleshores em vaig recuperar molt bé i vaig tornar a jugar i així m'ho agafo ara, amb ganes de tornar al màxim.

Anirà a veure els partits de l'equip o li fa cosa anar al pavelló sabent que no pot jugar?

I tant que hi aniré! No me'n vull perdre cap. De fet he demanat al club i a Pau Campos si també puc viatjar amb ells quan vagin fora. Quedar-me a casa seria el pitjor. Sap què passa, després de tants anys jugant un ja té una rutina feta i el dissabte se'm farà estrany no acabar de dinar i preparar la bossa per anar al partit. O arribar al pavelló i veure que els companys estan escalfant i que jo no ho puc fer. Però tant és. Si no es pot, no es pot, i seré a la grada per donar-los tot el meu suport.

Vostè és de la mateixa generació que el blaugrana Saubich. Es veu intentant arribar a l'handbol professional?

He estat a la base del Barça i a la del Granollers però no vaig acabar d'arribar a dalt. Venir a Bordils no va ser cap pas enrere, perquè ho he gaudit molt i hem fet tres fases d'ascens, una acabada amb èxit. Per mi és un repte molt il·lusionant que un poble de 1.200 habitants tingui un equip a Plata. Sembla impensable, però és així, i tant de bo es pugui salvar la categoria.