´L´Akasvayu es va fer inviable quan Amat va deixar de poder pagar´

Antonio Maceiras exculpa Santi Sardà i diu que els problemes econòmics de l'expresident, absent del judici per malaltia, van precipitar
el final del CB Girona a més de l'herència rebuda: "Quan vaig entrar feia tres anys que no pagaven l'IVA"

27.09.2013 | 06:30
Xavier Geli, Santi Sardà i Antonio Maceiras parlant ahir als Jutjats de Girona.
Xavier Geli, Santi Sardà i Antonio Maceiras parlant ahir als Jutjats de Girona.

Josep Amat era el màxim accionista, el president i el patrocinador de l'Akasvayu Girona i quan l'empresari barceloní va deixar de pagar el CB Girona es va ensorrar. Això, a més de recordar que "el club ja arrossegava un gran deute amb hisenda i seguretat social des de feia anys", va ser segons Antonio Maceiras la causa de la desaparició del bàsquet professional a la ciutat deixant un forat de milions d'euros i no pas una deficient gestió del mateix Amat o del que va ser el seu conseller delegat Santi Sardà. Aquest darrer va ser l'únic dels dos demandats que va donar la cara ahir al matí al jutjat mercantil de Girona on, al tercer intent després de dues suspensions els passats mesos d'abril i juny, es va poder celebrar la vista oral per la demanda dels administradors en contra de Sardà i d'un Josep Amat que va excusar la seva presència per malaltia. El mateix Sardà i després els seus dos testimonis, l'exconseller Xavier Geli i sobretot l'antic director general Antonio Maceiras, van explicar que el primer no tenia cap control ni responsabilitat sobre els números i que el CB Girona va entrar en una situació de no retorn a nivell econòmic quan Josep Amat va deixar de poder pagar els diners que tenia compromesos com a principal patrocinador al voltant del febrer del 2008.
L'únic demandat que va venir ahir a Girona, Santi Sardà, va ser el primer a parlar i, ja fos a preguntes del seu advocat, de l'administració concursal o del fiscal i el jutge, el seu discurs sempre va ser el mateix. Sardà va explicar que va entrar a treballar amb el CB Girona, a través de la seva empresa Marró Clar, per organitzar una presentació i s'hi va acabar quedant durant tres temporades com a "responsable de màrqueting i de relacions amb els mitjans de comunicació". Un any més tard de la seva arribada a Fontajau, Sardà va passar a ser nomenat conseller delegat tot i que "no feia cap més funció diferent de les que havia estat fent fins aquell moment". Preguntat per l'administrador concursal, Santi Sardà va respondre que, efectivament, com a membre del consell d'administració firmava els balanços econòmics, però que no els llegia perquè "hi havia confiança amb el que decidien la resta de consellers i, també, perquè sincerament tampoc els hauria acabat d'entendre". Sardà coneixia la situació econòmica del club per boca dels seus companys de consell i, lògicament, perquè havia anat coneixent personalment la situació que "ja era molt complicada històricament en el club, on feia anys que s'anava tirant com es podia fins a l'arribada de Josep Amat, que va posar molts milions al club fins que un dia ja no n'hi va poder posar més i tot allò es va acabar". Santi Sardà, que va negar haver tingut mai firma o cap poder per negociar res en nom del club en l'àmbit econòmic, va assegurar ahir que es va posar al costat dels consellers que a mitjans de la temporada 2007/08 van plantejar la necessitat de presentar el concurs de creditors. "Els consellers que hi entenien més de temes econòmics ho van proposar i jo els vaig donar suport, però no s'acabava fent mai perquè el president i patrocinador estava convençut que resoldria els seus problemes empresarials i poder tornar a pagar el patrocini. Però això no va arribar a passar mai..."
En més d'una oportunitat en les seves respostes d'ahir, Santi Sardà va deixar que el control econòmic del club descansés sobre les espatlles d'Antonio Maceiras que, minuts més tard, parlaria com a testimoni per exculpar Sardà de qualsevol responsabilitat i explicar amb detall l'esfondrament econòmic del CB Girona. "En Santi Sardà actuava d'enllaç entre el club i el patrocinador. Quan necessitava alguna cosa jo li deia i ell ho parlava amb el senyor Amat. Mai em va fer la sensació que decidís per ell mateix, sinó que simplement transmetia el que volia el president i propietari". Sobre la situació econòmica del CB Girona, l'actual observador de Los Angeles Lakers a Europa va detallar que quan ell va entrar el juny del 2006 "el club tenia un fons negatius de vuit milions d'euros i feia més de tres anys que no ingressava ni un sol euro d'IVA o d'IRPF". "Al cap de pocs dies de ser allà vam rebre una notificació d'hisenda que qualsevol diner que ingresséssim pels possibles traspassos de Raül López o Fran Vázquez ens seria embargat", anava desgranant un Antonio Maceiras que va dir que "en les dues temporades que vaig estar a la direcció general vam quadrar els comptes del club, gastaven el que tenim previst ingressar, però quan el patrocinador no va poder complir més amb el seus compromisos allò ja no va ser viable". Maceiras, que també va tenir responsabilitats similars a les seccions de bàsquet del Barça i del Madrid va explicar ahir al matí davant el magistrat del Jutjat Mercantil de Girona, Hugo Novales, que en la primera temporada d'Akasvayu, la de Raül López i Fran Vázquez amb Edu Torres d'entrenador, Josep Amat va posar 13 milions d'euros al projecte "entre aportacions directes i indirectes". La segona, ja amb ell de director general i Svetislav Pesic a la banqueta, n'hi hauria posat 8 i "perquè no vam poder retallar més per alguns compromisos ja adquirits" mentre que en la darrera el propietari d'Akasvayu hauria d'haver pagat al CB Girona al voltant de sis milions en concepte de patrocini que ja, pràcticament, no varen arribar. "Al principi anaven entrant de manera molt intermitent, però al voltant del febrer ja es va tallar en sec", detallava ahir Maceiras, que va admetre que sense els diners del patrocinador el club quedava tocat de mort. L'antic director general admetia que ell tampoc veia amb molts bons ulls el concurs de creditors, perquè "suposava, per la normativa ACB d'aquell moment, quedar fora de la lliga a diferència del que ha passat després amb Joventut, Estudiantes o Valladolid" . Amb tot, però, el CB Girona no va diferir la seva entrada en situació concursal per les reticències de Maceiras sinó perquè "el senyor Amat ens explicava que estava a punt de resoldre les vendes d'uns actius i que amb allò recuperaria la seva capacitat per seguir patrocinant el club". Una situació, en la qual tothom estava pendent dels moviments de Josep Amat, que també va relatar l'altre testimoni que va parlar ahir en defensa de Santi Sardà. "No era un consell d'administració normal, era unipersonal. Hi havia una persona, que pel seu nombre d'accions i pels diners que posava com a administrador, decidia el que es feia. Els altres opinaven, però la decisió final sempre era seva", va explicar Xavier Geli, que també va eximir de qualsevol responsabilitat Santi Sardà: "Jo sempre vaig considerar que simplement era el responsble de màrqueting". Amb tot, Maceiras també va recordar que, abans de presentar el concurs de creditors, "vam estar lluitant per tirar el club endavant fins al darrer moment, però la llavors alcadessa (Anna Pagans) va fer una roda de premsa donant per enterrat el projecte i assegurant que calia fer un equip a LEB". Allà es va acabar de signar la defunció d'un CB Girona que la volatilitat dels negocis de Josep Amat ja havia portat fins a les portes de la desaparició, que es va acabar consumant el juliol del 2008.

Enllaços recomanats: Premis cinema