Víctor Sánchez s'ha consolidat com un dels futbolistes més complets i professionals de la Lliga al mig del camp, on brilla per la seva polivalència, dedicació, capacitat de recuperació de pilotes i també, com es va veure dilluns davant l'Athletic a Cornellà amb un doblet (3-2), per la seva arribada a l'àrea.

Aquest català de 26 anys és una màquina total, incansable, intens i molt professional. La humilitat i la feina diària són les seves receptes per a l'èxit i sempre destil·la un discurs moderat i seriós. Aquesta temporada ha estat titular en tots els partits en el doble pivot, una importància que ja arrossega des del curs anterior.

Això sí, la seva arribada a l'Espanyol va ser absolutament discreta. Víctor Sánchez, format en les categories inferiors del Barcelona, va aterrar a la Ciutat Comtal al desembre del 2011, procedent del Neuchatel suís. Ho va fer a cost zero, acompanyat pel davanter nigerià Kalu Uche, perquè el seu exequip estava en fallida.

Era la seva gran ocasió per tornar a casa i gaudir dels seus, cosa que trobava a faltar. De tota manera, en la temporada 2011-2012 amb prou feines va tenir oportunitats. Va arribar lesionat i els metges van apostar per la prudència. El migcampista va disputar únicament sis partits de Lliga, gairebé sense protagonisme en el terreny de joc.

La situació va canviar radicalment en la 2012-2013. Aquí ja es va veure allò que el català era capaç de fer en el doble pivot. Víctor Sánchez va irrompre a l'onze inicial i va convèncer tothom. Va jugar 33 partits de Lliga i dos de Copa del Rei. Ja era una de les referències en la medul·lar al costat de l'exblanc-i-blau Juan Forlín.

En aquesta campanya, l'ex del Barça (2008-2009) -va arribar a gaudir de set partits amb el primer equip després de formar-se a la seva perdrera- Xerez (2009-10), Getafe (2010-2011) i Neuchatel (2011) amenaça de mantenir aquest guió. Més enllà dels gols de dilluns, el seu entrenador, Javier Aguirre, està encantat amb la seva aportació.

Ell, mentrestant i amb la boca petita, admet trobar-se en "el millor moment de la meva carrera", ja que se sent "còmode" i també "important dins l'equip". Amb tot plegat, assegura que ser el màxim realitzador de l'equip és "una anècdota" i que la "sort" l'ha acompanyat, com espera que així segueixi durant tot el curs: "És lògica l'eufòria, estem contents del que estem fent. Tenim ganes de seguir així", tanca.