La millor ratxa de resultats del Girona en tota la seva història ha durat 46 partits. Més d'un any en què l'equip de Montilivi s'ha acostumat a viure en un núvol, o el que és el mateix en clau futbolística, a ocupar de manera interrompuda places d'ascens directe a Primera o de play-off. Des de la segona jornada de la campanya passada (1-5 a Guadalajara) fins a la sisena del present exercici (0-2 contra el Las Palmas a l'estadi), els blanc-i-vermells no havien baixat mai de la sisena posició de la lliga. Ara són setens, i de manera circumstancial perquè l'empat a 10 punts amb el Lugo es resol per un gol de diferència en l'average general, que a la primera volta és el que mana tot i la victòria catalana a l'Anxo Carro (1-2) fa un parell de partits. Un maleït gol (si el Las Palmas ha?gués guanyat per 0-1 el Girona seria sisè perquè tindria 9 gols a favor i 7 en contra, pel 8-6 dels gallecs) que trenca una estadística immaculada de 46 partits entre els millors. Ara està per veure si, un cop n'ha sortit, l'equip de Ricardo Rodríguez és capaç de tornar-hi a entrar o, com a mínim, de lluitar per fer-ho, o cal que l'afició rebaixi les expectatives i se centri a aferrar quan més aviat millor la permanència.

Durant aquests tretze mesos el Girona ha ocupat onze vegades posicions d'ascens directe a la Lliga BBVA. Deu com a segon classificat i una, després de la segona jornada d'aquest any, amb el 0-3 a Eibar, com a líder de la categoria. La primera vegada que els blanc-i-vermells van assaltar la segona posició va ser la temporada passada gràcies a la victòria contra el Racing per 1-0 amb un espectacular gol de rematada acrobàtica de Javi Acuña. Era la jornada 13, i el triomf a Lugo el següent cap de setmana (1-2) va refermar la plaça d'ascens directe, amb l'Elx disparat en primer lloc. L'equip va tornar a ser segon després de les jornades 18, 19 i 21, al final de la primera volta, gràcies a la victòria contra el Vila-real (2-0) i als empats contra Barça B (4-4) i Castella (0-0), respectivament. En la segona volta el Girona va arribar a ser segon quatre vegades, després de les jornades 34 i 35 (victòries a Santander 0-1 i davant del Lugo 4-0) i 37 i 38, gràcies al triomf amb una espectacular remuntada contra l'Alcorcón (3-2) i malgrat la inesperada i polèmica derrota contra el Xerez (2-4). El següent cap de setmana l'equip va sortir escaldat del Madrigal i allà va començar a enterrar totes les opcions de pujar directament. El Girona va acabar quart (71 punts) i es va jugar l'ascens en la promoció contra un Almeria que va ser superior.

La flama segueix viva

Rubi, i jugadors clau com Luso, Tébar, Acuña i Benja van fer les maletes amb diferents destinacions a l'estiu i a Girona hi va aterrar Ricard Rodríguez i jugadors com Iván López, Chando, Adrià Carmona i Ramalho entre d'altres. Els resultats de la pretemporada no convidaven precisament a l'optimisme però, ves per on, el Girona ha protagonitzat un inici de temporada calcat al del curs passat: després de sis partits l'equip de Ricardo suma 10 punts, els mateixos que tenia el de Rubi a aquestes alçades, amb la diferència que fa un any s'ocupava el sisè lloc, l'últim que classifica per la promoció, i ara s'és setè. Estadística trencada per un gol.

La lliga va començar la mar de bé pel Girona, que va guanyar els dos primers partits (Alabès i Eibar) i va tancar la segona jornada com a líder. Era una anècdota, però en tot cas, la flama de la inoblidable temporada anterior seguia viva. En el tercer partit es va ensopegar contra el Numància quan pràcticament l'estadi ja celebrava tres punts (2-2), i després va venir el naufragi a Jaén (3-1), corregit una setmana més tard amb una convincent victòria a Lugo (1-2). El partit contra Las Palmas hauria pogut servir per firmar el millor inici de la història i situar el Girona al colideratge de la categoria, empatat amb el Recreativo a 13 punts. Però uns últims 10 minuts per oblidar ho van impedir.

Obligats a remuntar

Un dels aspectes que haurà de corregir el Girona de cares als propers partits és el de començar els partits per darrere en el marcador. Des del partit contra el Numància de la tercera jornada (2-2), els de Ricardo han hagut de remar contracorrent, fins i tot també en el duel de Copa amb el Ponferradina (2-1) després de remuntar amb gols de Juncà i Felipe un gol de Robusté. A Jaén es va començar perdent i es va perdre. Davant del Numància es va remuntar el 0-1 i quan es tenia el 2-1 Sergi Enrich va empatar a les acaballes. A Lugo es perdia 1-0 i es va guanyar per 1-2 i contra el Las Palmas no hi va haver res a fer: 0-2.