La primera victòria del Bordils a la Divisió de Plata ja és al sac i, com admetia als vestidors el tècnic Pau Campos, té mèrit haver-la aconseguit tot just en la segona jornada de Lliga. L'angoixa de sumar els primers punts s'ha superat ràpidament i, sense aquesta pressió, tot serà més senzill. Ara bé, als homes de Pau Campos els va quedar clar que per guanyar, en aquesta categoria, cal exprémer fins a l'última gota de suor. Patint, amb èpica, i gràcies als gols de Canyigueral i les aturades estratosfèriques de González, el triomf es va quedar a Bordils.
Els gironins van sortir extremadament motivats. L'ambient al pavelló era l'esperat: ensordidor, i l'afició va acompanyar els seus cap a dominar amb certa comoditat el primer temps (6-2 al min.7 o 16-13 al descans). El partit semblava controlat i l'única nota negativa era la lesió d'Esteve Ferrer, que va haver-se de retirar amb el genoll embenat a l'espera que li facin proves per conèixer l'abast de la lesió.
El problema va ser que a la segona part, després d'arribar a dominar de 7 (21-14, min. 37), els locals es van relaxar i van permetre al Chapela tornar al partit. Es va entrar en un final a cara o creu i, de fet, l'equip gallec va arribar a empatar a 26. La figura de Canyigueral ja havia emergit i en aquest tram final s'hi va afegir González, amb aturades de gran mèrit per assegurar la primera. De moltes.
