Segurament si Sergi Enrich no hagués posat el cap per fer el 2-2 a dos minuts del final, el Girona hauria pogut emmascarar un partit força gris amb una victòria -remuntada inclosa- davant un bon Numància. La rematada del mallorquí va entrar i va deixar els gironins sense dos punts que s'havien treballat en una bona segona part després que Timor i Bordas capgiressin el gol de Natalio. Ben poc perill va crear el Girona ahir, que va evidenciar una sensació de fragilitat no només en atac -on si entre avui i demà no arriba un davanter, Rodríguez tindrà un problema gros- sinó també en defensa. Sense espurna ni agressivitat bona part del partit, el Numància va aprofitar un parell de desconnexions dels gironins al final de cada part per endur-se un punt més que merescut. Al final, el públic se'n va anar amb un regust força amarg de boca però satisfet per la capacitat de reacció d'un Girona que, malgrat l'empat d'ahir, està signant un començament de temporada més que notable.

Vist el bon rendiment de l'equip en les dues jornades precedents, Ricardo Rodríguez va optar per no retocar gaire l'equip. Ja se sap, quan les coses rutllen, és millor no tocar-les i així, el tècnic només va apostar per donar entrada a Jofre en el lloc de Juanlu Hens. Aquesta variació va fer que Felipe Sanchón comencés des de la dreta i Chando fos la única referència ofensiva de l'equip. Al davant, un Numància d'allò més seriós que ben aviat va ensenyar les urpes amb una rematada creuada de Natalio que va sortir desviada. Els sorians van sortir decidits de bon començament amb una pressió asfixiant a la sortida de la pilota dels gironins a la zona de creació. Els visitants havien començat el partit amb una marxa més. Un punt d'intensitat que feia que tots els rebots caiguessin als seus peus i no deixessin pensar ni triangular als homes de creació blanc-i-vermells. L'asfíxia visitant la va trencar el Girona amb la primera clara ocasió del partit. Va ser el valencià Timor que va robar una pilota al mig del camp i ell solet va fer un eslàlom fins a l'àrea per a enviar la pilota fora en un intent de vaselina.

Malgrat l'oportunitat, la pressió del Numància no afluixava. Al Girona li costava Déu i ajuda tenir la pilota i la possessió era absoluta pels d'Anquela. Com la calor, l'ensopiment era màxim a Montilivi un una primera part que va acabar amb disgust gros pel Girona. Una pilota rifada per Ramalho al darrer minut va acabar amb una passada de la mort de Bedoya que Natalio va enviar al fons de la xarxa de Becerra. El Numància s'enduia un premi merescut al final.

Rodríguez va trigar ben poc a moure fitxa a la segona part. Als cinc imnuts de la represa, Juanlu Hens i Bordas van entrar al terreny de joc amb la intenció de donar un altre aire a un Girona molt espès. I a fe que ho van fer. Precisament Bordas va estar a punt d'empatar el partit en la primera pilota que va tocar. El seu xut, tanmateix, el va desviar a córner Ribas espectacularment. Amb els canvis, el Girona va passar a juar amb un doble pivot al mig format per Matamala i Timor i amb Felipe Sanchón per darrer de Chando en atac. L'equip havia fet un pas endavant però feia falta algú que aparagués algú per canviar el signe del partit. Chando la va tenir però la seva rematada va sortir fregant al primer pal. Qui va aparèixer va ser un altre dels fitxatges, Timor. L'ex de l'Osasuna va demostrar el seu guà amb la esquerra en un llançament de falta precís a la base del pal qe va fer impossible l'estirada de Biel Ribas.

Començava un altre partit que podria haver-se encarat pels locasl si l'àrbitre hagués xiulat un posible penal sobre Chando al moment de la rematada. Els tres assenyalats la setmana passada a Eibar potser van frenar-lo. La rèplica visitant va ser encara més clara quan Del Pino va pispar la cartera a David Garcia però va xutar desviat amb tot a favor. No es podia badar però tampoc perdre temps. I la insistència del Girona a la segona pat va tenir premi. Bordas, amb toc precís dins l'àrea, va enviar l'esfèrica per damunt de Ribas al fons de la xarxa. El gol va desfermar l'eufòria a l'estadi que vivia la primera remuntada de l'any i es veia els tres punts al sarró. L'alegria va ser efímera ja que Sergi Enrich, en una de les últimes accions del partit, va posar el serrell per pentinar una centrada d'Akapo i establir un 2-2 final que feia justícia. Podia haver estat pitjor però també millor.