X

avi Rabaseda, als 24 anys, vol tenir minuts per explotar definitivament com un dels valors a l'alça del bàsquet espa?nyol i com que al Barça no n'acabava de tenir, aquest estiu no ha tingut manies i se n'ha desvinculat. "Era el millor per a les dues parts", diu ben convençut. Més d'un es va sorprendre quan la setmana passada es feia oficial l'acord. No era cap cessió ni els blaugranes es guardaven cap possibilitat de repesca. Després d'onze anys vinculat al club -on va arribar quan tot just en tenia 13 i era un adolescent que jugava al Ripoll-, havent aconseguit el somni d'aquell marrec de jugar al Palau amb els millors, ahir va iniciar una nova etapa a Madrid. Rabaseda jugarà les dues properes temporades a l'Estudiantes, amb clàusula de sortida l'estiu que ve si rep alguna oferta d'un equip punter.

El club col·legial s'emporta el primer fruit de la Masia del bàsquet blaugrana. Navarro o Sada, per posar un parell d'exemples, també es van formar a la base del Barcelona, però ells continuaven vivint a Sant Feliu de Llobregat i Badalona, respectivament. Rabaseda, no. L'aler de Ripoll, d'1,96 metres, format a l'Escola Salesiana i al club local, on el seu pare n'és exjugador, tota una institució, i encara avui n'exerceix de secretari, va deixar la família per començar una nova vida a la Masia. Allà, el 2002, hi va coincidir amb futbolistes com Pedro, Thiago i Bojan, amb qui hi té una bona relació -ahir mateix hi va parlar per felicitar-lo pel seu aniversari-, que com ell somiaven arribar al primer equip. Cadascun en la seva disciplina. "Allò ens ho vam prendre com unes colònies. A la meva família mai s'havia viscut una situació com aquella, amb el nen vivint a Barcelona per jugar a bàsquet. Però la veritat és que tot i hipotecar-nos d'aquesta manera ens va sortir bé", reflexionava ahir.

L'estima pel bàsquet

A Rabaseda l'estima pel bàsquet ja li venia de família: a banda de la vinculació històrica del pare amb el Ripoll, el seu germà hi jugava fins l'any passat. Aquesta temporada ha fitxat pel Gavà de Copa Catalunya per motiu d'estudis. Per això Xavi sap que amb 24 anys necessita minuts per tornar-se a sentir valuós. I a l'Estudiantes Txus Vidorreta els hi donarà. L'aler de Ripoll afirma que té "un pla traçat" i no oblida arribar a la internacionalitat absoluta. Aquest estiu, de moment, ja va ser convidat per Juan Antonio Orenga a participar en la primera fase d'entrenaments d'Espanya per preparar l'Europeu de Polònia que arrenca el 2 de setembre. "Va ser una gran experiència, em van tractar com si fos un més tot i que tothom sabia que només era allà per ajudar en els entrenaments els primers quinze dies".

En categories de base ha jugat a les seleccions inferiors de Catalunya i Espanya (va apuntar-se, per exemple, l'Europeu sub-16 en un equip on també hi eren Ricky Rubio i Pere Tomàs). En acabar l'etapa júnior va jugar cedit al Cornellà (Leb Plata i Or) i al Fuenlabrada (ACB), fins que el Barça el va acabar convertint en peça de ple dret del primer equip fa un parell d'anys. En la seva primera temporada sencera a les ordres de Xavi Pascual va guanyar la Supecopa i l'ACB, i va arribar a la Final Four de l'Eurolliga. El curs passat va apuntar-se la Copa del Rei i també va disputar la Final Four, en què va caura a semifinals a mans del Madrid. El seu debut amb el Barça es remuntava al 4 d'abril de 2009, quan militava a l'equip vinculat del Cornellà, a Granada. Nou dies més tard, al Palau davant del Bruesa, anotava els seus dos primers punts a la màxima categoria.