El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García Margallo, ja podrà dormir tranquil: els problemes amb el Regne Unit s'han suavitzat perquè el Madrid ha fitxat al gal·lès Gareth Bale després d'una llarga, intensa, emotiva i espinosa discussió com si l'oponent hagués estat el senyor que mana a Gibraltar. Mariano Rajoy, president del Govern, ja pot comparèixer davant la Cort sense que ningú li ho demani, i amb la televisió en directe, per anunciar als espanyols que la crisi econòmica ha acabat: el Madrid ha pagat pel tal Bale 99 milions d'euros i el recompensarà amb un sou anual de deu milions, nets de pols i palla. ¡Eureka! Per fi Espanya pot dormir la migdiada sense més ensurts. S'ha acabat el neguit pel fitxatge de la nova estrella. És el galàctic de l'any. Florentino Pérez ha tingut sempre la idea que al Madrid han de jugar els millors encara que a vegades només siguin els més cars.

El president de la Lliga de Futbol Professional, Javier Tebas, l'escut nobiliari en matèria futbolística del qual hauria de contenir un lleó rampant, té raó quan afirma que no se'ls pot restar diners dels drets televisius a Madrid i Barça, per repartir-los més equitativament, de manera moralment més solidària i justa, perquè d'aquesta manera no podrien fitxar grans jugadors per competir a Europa. El que no compta l'agut president, abans defensor dels pobres, és el fet que totes les temporades emigren del nostre futbol jugadors estrella i molts dels quals, sense tenir tal qualificació, sí potenciarien els clubs que abandonen.

Bale és un gran jugador que ha tingut un comportament inadequat amb el seu club. Professionalment és, al meu entendre, sospitós. Un individu que amb contracte en vigor es nega a jugar i a acudir als entrenaments per forçar la sortida, pot repetir la jugada. Sé que amb els diners que cobrarà gairebé és impossible que es planti al Bernabéu com ho ha fet amb el Tottenham. Però també en aquesta ocasió se li pot concedir el benefici del dubte. El que no és correcte és la manera d'obrar del club madrileny. Primer posa la mel als llavis al jugador i quan aquest està plenament convençut s'intenta negociar amb el club que posseeix els seus drets federatius. No és aquest el primer cas perquè si la memòria no falla en operacions d'aquest tipus, amb èxit en unes i fracàs en altres, van estar Mendieta, Ayala, Figo i Zidane, per posar uns exemples.

El Madrid ha aconseguit reforçar la seva plantilla amb jugadors qualificat sd'excepcional per a la gent que els coneixen perfectament. La seva tasca a l'equip madridista pot ajudar decisivament que el club recuperi el títol de Lliga. A simple vista, sembla que posseeix una plantilla més compensada que el Barça. Amb els suplents d'aquesta temporada es podria fer un equip que competís per guanyar la competició nacional.

La definició de lliga escocesa no és un tòpic, encara que els aficionats dels divuit equips que competeixen com comparses han de fer-se a la idea que la seva lliga també té al·licients. I conformar-se amb la manta al coll i el cabaset.