Un gol del brasiler Neymar va aixecar al Barcelona en un partit molt incòmode, en el que va sobreviure amb un cop de cap del seu fitxatge estrella de l'estiu, per igualar l'anada de la Supercopa d'Espanya enfront de l'altíssima intensitat de l'Atlètic de Madrid, que va anul·lar al conjunt blaugrana tot el primer temps.
Tot queda obert per a la tornada de dimecres que ve al Camp Nou, perquè el Barcelona no va repetir les sensacions de l'anterior duel davant el Llevant i perquè l'Atlètic va demostrar la seva capacitat per discutir el trofeu a l'equip català amb un magnífic gol de David Villa i un partit molt seriós, solidari i convincent.
No li va ser suficient per superar al Barcelona, però sí per a contenir-lo i desactivar-lo durant més d'una hora, fins a la irrupció efectiva de Neymar, en un duel en el qual l'argentí Leo Messi va ser substituït al descans i en el que l'Atlètic es va deixar tot, va plantejar batalla i fins i tot es va sentir guanyador durant molt temps.
El pla dissenyat per Simeone, agressiu i sense un mil·límetre de marge a la imaginació dels seus rivals prop de l'àrea, també incloïa un contracop trepidant. Aquesta fórmula tan admirada de l'Atlètic durant la seva història va provocar el primer gol: una combinació perfecta que va sorgir de Koke, que va continuar en una paret entre Villa i Arda Turan i en una passada del turc culminat de voleia per l'asturià. Un golàs que Villa el va celebrar com mereixia.
Era el minut 12. Va tocar el Barcelona, sense arribada, només un tir fluix de Pedro; va córrer l'Atlètic amb sentit cap endavant cada vegada que va robava la pilota al seu adversari i es va multiplicar en defensa, en el tall i en l'anticipació mentre l'equip blaugrana buscava el forat entre el replegament del conjunt local.
No va necessitar ni tan sols treure-li la possessió al Barça, que se'n va anar al descans amb la sensació d'embús en atac, amb només dos llançaments més, tots dos molt desviats, el primer altíssim de Messi, pràcticament desapercebut en el primer temps, desconnectat per l'omnipresència rival i substituït al descans per Cesc.
Davant la sorpresa de la graderia pel canvi va començar la segona part amb ocasions del Barcelona, de nou propietari de la pilota, però va aparèixer Courtois, sempre una assegurança per a l'Atlètic, amb una aturada salvadora davant el xilè Alexis Sánchez en el seu partit número cent com a blanc-i-vermell i, després, amb una estirada a les botes d'Andrés Iniesta.
Neymar entra en escena
El Barcelona, malgrat les oportunitats, encara perseguia sense èxit el seu futbol imparable, aquell que descompon i arracona rivals amb una profunditat i una precisió incontestable. Va ser llavors quan el seu tècnic, l'argentí Gerardo Tata Martino, va buscar solucions a la banqueta. Ho tenia fàcil: posar el brasiler Neymar al terreny de joc.
I el Barça, set minuts després, va empatar. No havia generat moltes més ocasions, de fet les dues següents havien estat locals, mitjançant l'asturià David Villa i el brasiler Diego Costa, però una internada per la dreta de Dani Alves i una precisa centrada al segon pal va sorprendre a la defensa de l'Atlètic. Va aparèixer per on ningú l'esperava Neymar per rematar de cap l'empat. De sobre, el Calderón havia rebut un cop que no esperava. Va canviar el partit. Courtois va evitar l'1-2 enfront d'Alexis. L'Atlètic, en el qual van entrar Óliver Torres i el brasiler Leo Baptistao, va acusar l'enorme esforç de tot el duel, tancat amb un empat a falta dels 90 minuts decisius de la setmana que ve al Camp Nou, l'escenari que definirà qui guanya la Supercopa.
