Parlar de Jito Silvestre (Barcelona, 1980) és fer-ho d'un dels jugadors més emblemàtics de la història més recent del Girona. El davanter, encara amb corda per estona, pot presumir d'un currículum envejable que l'ha dut per mitja Península. Des de fa uns anys, però, ha trobat en el nord la seva llar, fins al punt de fixar la seva residència a Vitòria, encara que ara vesteix la samarreta del Sestao. Al club de Biscaia hi va arribar provinent de l'Eibar, on l'anterior temporada va aportar el seu gra de sorra en l'ascens dels blaugrana. Jito coneix perfectament l'equip de Gaizka Garitano i té motius de sobres per advertir el Girona que aquest dissabte no ho tindrà gens fàcil.

Passen els estius i vostè segueix aquí, al peu del canó. Ara ha triat Sestao, un nou destí. Com s'hi troba?

Estic molt content. Buscava alguna cosa prop de Vitòria, on he obert un negoci i on estic establert. Em va sortir l'opció d'anar a Sestao, un club més humil però on em trobo de meravella.

Per tant, res d'intentar l'ascens i objectius més modestos?

En principi, la idea és lluitar per la permanència. Però no hi són l'Alabès, l'Eibar ni el Mirandés, els pesos pesants de la categoria. El club n'és conscient i s'ha gastat una mica més els diners per intentar que l'equip lluiti per poder estar amunt.

Vostè com es troba i amb quines aspiracions s'ha presentat al Sestao?

Em trobo molt bé. He fet la pretemporada i les sensacions són bones. La intenció és jugar més que l'any passat; fer una bona temporada i seguir així. Aquesta és la idea.

De plegar, ni somiar-ho, no?

No em poso cap data, no. Mentre em senti amb forces, continuaré. Ara, quan hagi perdut la il·lusió, penjaré les botes.

Parli'm de l'Eibar. Vostè hi ha jugat una temporada, la passada, i ara que no hi és el seu exequip es troba al camí del Girona. Quin Eibar es trobaran els de Ricardo Rodríguez?

No serà un equip gaire diferent al de l'última temporada. L'Eibar ha mantingut la mateixa base, més tres tres o quatre fitxatges de pes per reforçar el vestidor. És una plantilla que ve rodada d'un any, el passat, que va sortir a la perfecció. Sense anar més lluny, l'onze que va jugar diumenge passat a Jaén va utilitzar a 8 o 9 futbolistes de l'últim exercici. A més, no és el típic Eibar de la puntada de peu a la pilota i les segones jugades. És un equip que intenta combinar, que és fort en defensa, i aprofita molt les accions a pilota aturada.

M'ho pinta complicat per al Girona. A sobre jugaran a Ipurua, fet que eleva encara més la dificultat...

Encara els fa ser més perillosos. Ipurua és un camp difícil. Al llarg de la seva història, l'Eibar sempre s'ha caracteritzat per ser fort a casa. El Girona sap que li espera un sortida complicada. Ara bé, no ens enganyem, el Girona és superior tècnicament i encara que ha patit alguna baixa manté futbolistes de molta qualitat a la plantilla.

Serà el primer partit davant la seva afició després del retorn a Segona A. Això suposo que farà que s'ompli l'estadi, no troba?

L'afició respondrà, n'estic segur. És un estadi petitet i la gent hi sol anar. S'hi viu un ambient molt bonic de futbol. Amb tot plegat, trobo que el partit serà intents, amb molt de ritme i el Girona, si vol guanyar-hi, haurà d'estar ben atent.

Curiositats de la vida, el Girona va debutar l'anterior cap de setmana també contra un exequip seu, l'Alabès. Si va veure el partit, què li va semblar?

Sí, el vaig veure. I el Girona em va semblar força bé. Crec que té un equip prou bo, amb molta qualitat. És innegable que el vestidor ha patit alguna baixa important que pot notar, però la base que es manté és força bona. Si li sóc sincer, té tota la pinta que aquest any també serà molt bo. Repetir el que va passar el curs passat, serà difícil, és veritat. Però hi ha futbolistes determinants, com ho són Jandro, Felipe, Jofre, Migue... Homes amb molta experiència. I això és un plus.

Alabès, Eibar... Abans Lleó. Què té el nord que tan li agrada?

És cert! A Vitòria, quan hi vaig arribar, li vaig trobar un cert encant. És una ciutat petita, semblant a Girona, amb qualitat de vida. M'hi he acoblat molt bé i la idea meva i de la família és quedar-nos-hi. Fins i tot hi he obert un negoci.

Ara bé, l'amistat amb alguns dels seus excompanys a Montilivi no la perd.

I tant! Mantinc l'amistat amb Jofre, Felipe i sobretot amb en Migue. Sempre que puc i juguen a prop els he anat a veure i així també ho faré dissabte, contra l'Eibar.

Ara que em parla d'en Migue. Va ser vostè el que el va intentar convèncer per marxar a l'Alabès?

Això! (riu). És cert que en Migue va passar uns dies de vacances amb mi a Vitòria. Però va ser pura coincidència que l'endemà que ell arribés els diaris locals parlessin de l'interès de l'Alabès. Res més. Ens va sorprendre a nosaltres, fins i tot, quan ho vam llegir! Migue està molt a gust a Girona, és tota una institució, i tant de bo s'hi pugui retirar.