L'espanyol Esteve "Tito" Rabat (Kalex) va gestionar amb èxit i de manera brillant les seves opcions en un Gran Premi d'Indianapolis de Moto2, que va dominar gairebé en tot moment el japonès Takaaki Nakagami (Kalex), però que va acabar guanyant l'espanyol amb unes magistrals cinc últimes voltes.

Pol Espargaró (Kalex), quart al final, va perdre una ocasió d'or per restar punts al seu rival pel títol, el britànic Scott Redding (Kalex), qui va aconseguir la tercera posició.

No hi va haver sorpreses en la sortida, en la qual el britànic Redding va exercir com a líder, encara que després de la seva estela ja es va emportar pegat a Pol Espargaró, amb el nipó Takaaki Nakagami i el seu company d'equip Esteve "Tito" Rabat (Kalex) enganxats al seu rebuf.

Una mica més enrere, tant Nicolás Terol (Suter) com Jordi Torres (Suter) van començar a buscar el seu lloc per no perdre contacte amb el grup del capdavant, en el qual també es va esmunyir el suís Dominique Aegerter (Suter) i l'espanyol Julián Simón (Kalex).

Nakagami va buscar la seva oportunitat i a la segona volta va superar el líder del mundial, amb volta ràpida inclosa, per intentar tirar quan les Kalex es comporten millor, amb els pneumàtics nous, ja que amb el pas de les voltes els xassís alemanys degraden més ràpid els pneumàtics i pot acabar convertint-se en un inconvenient.

A l'estrebada de Nakagami, que va protagonitzar en el següent gir una nova volta ràpida, van contestar tant Redding com Espargaró, però també "Nico" Terol, que li va arrabassar la volta ràpida de la cursa ja des de la quarta posició, per davant de Aegerter, Rabat, que en la quarta volta va ser el més ràpid, i Torres, mentre Simón semblava perdre una mica el ritme.

El ritme imposat per Nakagami el va portar a quedar-se només al capdavant de la prova a partir de la setena volta, encara que amb amb prou feines un segon d'avantatge sobre Redding i altres cinc pilots més, Espargaró, Terol, Aegerter, Rabat i Torres.

Nakagami va aguantar el tipus i per darrere Redding, que va semblar donar algun símptoma de debilitat, circumstància que va permetre al nipó ampliar el seu avantatge fins a gairebé els dos segons i a Pol Espargaró superar-lo per intentar evitar que el seu rival s'escapés irremissiblement al darrere de la que seria la seva primera victòria de la categoria.

El ritme del pilot japonès va ser molt alt i en tan sols un parell de voltes el seu avantatge va arribar fins als 2,4 segons, si bé va perdre tres dècimes per un petit ensurt que li va propinar la seva moto i un altre nou ensurt una volta després el va col·locar amb un avantatge d'amb prou feines 1,4 segons respecte a Pol Espargaró, qui seguia ferm en la seva convicció d'intentar atrapar el seu rival per buscar una victòria que l'acostés a Redding en el campionat.

El panorama de la prova de Moto2 va semblar canviar completament ja que Nakagami, probablement amb els pneumàtics castigats, va baixar en més de mig segon el seu ritme i això ho van aprofitar els seus perseguidors per acostar-se dècima a dècima, si bé aquest grup es va quedar sense un dels seus integrants, l'espanyol Jordi Torres, flamant vencedor a Alemanya, que no va donar mostres de poder mantenir el ritme dels seus rivals.

La sorpresa i el revulsiu de la prova va arribar de la mà d'Esteve "Tito" Rabat, qui a cinc voltes del final va deixar en l'estacada a Redding i Espargaró per llançar-se a per Nakagami, al qual li va restar més de set dècimes de segon en una sola volta i encara amb quatre per davant per a la conclusió, el que deixava obertes les portes a un canvi de líder.

Una volta després, en la vint-i-dosena, Rabat ja estava pegat literalment al rebuf de Nakagami, amb prou feines els separaven 80 mil·lèsimes de segon i d'aquí a ser líder de la carrera amb prou feines van transcórrer unes quantes corbes més.

Rabat va gestionar el desenvolupament de la carrera d'una manera brillant i va rebre la seva justa recompensa amb el liderat i posterior victòria, la segona de la seva carrera esportiva després de Jerez, mentre el seu company d'escuderia Pol Espargaró se les va haver de veure, i amb més dificultats dels previstos, amb Scott Redding.

Una vegada superat per Rabat, Nakagami es "va desinflar" i Redding es va créixer protagonitzant un avançament molt ajustat sobre Espargaró per adjudicar-se la tercera plaça del podi i augmentar el seu avantatge sobre l'espanyol en la taula provisional de punts.

Jordi Torres (Suter) va aconseguir finalitzar en la desena posició, en tant que la baixada final que va patir va relegar a Terol a la dotzena plaça, just després de Julián Simón, mentre que Toni Elías (Kalex) va acabar divuitè, amb Ricard Cardús (Speed Up), dinovè i Alberto Moncayo (Speed Up) vintè setè.

La categoria de Moto2 no va poder comptar amb l'espanyol Àxel Pons, al qual un procés gripal amb febre li va impedir disputar la carrera, mentre que en la següent cita del campionat, en la República Txeca, hi haurà un nou pilot espanyol en la cilindrada ja que Dani Rivas suplirà el britànic, encara que resident a Alacant, Kyle Smith, a l'equip BQR.