L'Atlètic de Madrid, tercer la temporada passada, ha perdut el seu màxim golejador, Radamel Falcao. El València, que en algun moment va semblar una alternativa al poder dels dos grans favorits, s'ha quedat sense Roberto Soldado. I el Sevilla, que ve de viure una època daurada, s'ha quedat de sobte sense el seu jugador més desequilibrant, Jesús Navas, i el seu finalitzador, Álvaro Negredo. Mentrestant, el Barcelona s'ha reforçat amb la gran promesa del futbol mundial, Neymar, i el Madrid, amb dos dels espanyols que apunten més alt, Isco i Illarramendi. Així que tot apunta cap a una altra Lliga bipolar. Només queda la incògnita de saber en quina mesura quedarà afectat el rendiment després dels moviments a les banquetes del Camp Nou i del Santiago Bernabéu.
Amb Mourinho a Londres i ?Guardiola a Munic, el clàssic del futbol espanyol entra en una nova dimensió. Tant Carlo Ancelotti com el "Tata" Martino semblen homes de pau, cosa que promet uns Madrid-Barça més centrats en el que passi en el terreny de joc. Però més enllà del grapat de partits d'extrema rivalitat de cada temporada, no hi ha gaires raons per a l'optimisme davant la Lliga que tot just acaba d'engegar. La classe mitjana del futbol espa?nyol segueix debilitant-se, com ho prova l'èxode massiu de jugadors a la Premier League anglesa.
Només el Barcelona i el Madrid poden competir amb el potencial econòmic dels clubs anglesos, alemanys i, últimament, també dels francesos. En algun cas, com deixa en evidència el "cas Bale", la xequera de Florentino Pérez tampoc garanteix la consecució de l'objectiu. I en altres, com l'arribada de Neymar al Barça, han tingut més pes els contactes de la directiva blaugrana al Brasil i les ganes del davanter de jugar al costat de Messi.
A l'espera d'un defensa central, que té moltes possibilitats de no arribar, el Barcelona de Martino serà molt semblant al de les últimes temporades. La intenció del tècnic argentí és que el seu equip s'assembli més al de Guardiola que al de Vilanova i Roura. Malgrat que ha tingut molt poc temps per fer treballs tàctics, en aquesta pretemporada ja s'ha pogut veure que Martino intenta recuperar la pressió avançada que va disparar el millor Barça de la història.
Mentrestant, el Madrid apunta a un canvi d'estil, conseqüència tant del moviment a la banqueta com de la política de fitxatges. Carlo Ancelotti vol que els seus equips portin el pes dels partits. El contraatac serà un recurs més, no el punt de partida que va establir Mourinho. Amb Isco en lloc de Di María i Modric endarrerit a la zona de creació, al Madrid se l'ha vist més interessat a sortir amb la pilota des del darrere i a combinar al centre del camp. Casillas és el favorit per recuperar la titularitat a la porteria. Queda el dubte de l'acompanyant de Xabi Alonso, ja que Modric encaixa millor que Khedira en el nou estil del Madrid.
El Barcelona, que malgrat el seu còmode avantatge a la Lliga va patir molt en els enfrontaments directes, mira de reüll la reconversió madridista. El fitxatge de Neymar respon tant a la necessitat de reduir la seva "messidependència" com la d'evitar que el seu gran rival aconseguís els seus serveis. Bufen vents de canvi al Camp Nou, que veurà alterada la columna vertebral, ja que serà l'última temporada de Víctor Valdés, hi ha dubtes sobre la recuperació de ?Puyol i sembla evident la ?necessitat de dosificar a Xavi Hernández.
