Un gol de tres punts

la primera victòria Felipe Sanchón dóna un merescut triomf al Girona amb una bona rematada llunyana que rebota en un rival

17.08.2013 | 06:30
Un gol de tres punts
Un gol de tres punts

I el gol va arribar. Desaparegut a la pretemporada i reclamat per tothom, el gol va presentar-se a la cita quan se'l va necessitar. En va fer prou amb un de Felipe Sanchón, i de rebot, el Girona, que va lligar la primera victòria del curs al desfer-se per la mínima de l'Alabès en l'estrena de la Lliga 2013/14 a Montilivi. Els tres primers punts en un partit acceptable dels de Ricardo Rodríguez, que van posar el joc i les ocasions, i només van patir en alguns instants del segon temps.
Només s'havien disputat una desena de minuts, Girona i Alabès encara estaven mesurant les seves forces. Va ser llavors, amb el públic encara endevinant els nous dorsals dels seus jugadors, quan Richy va tenir la primera gran ocasió del partit. No va ser una primera meitat d'anada i tornada, d'oportunitats a la porteria de Goitia no n'hi va haver un cabàs, però l'avís del defensa gallec, ahir situat al mig del camp, va ser per tenir-lo en compte. Tot va néixer en una acció d'estratègia, d'aquelles que tantes alegries havien provocat un curs enrere. En un dels molts córners que va servir el Girona, la pissarra va fer el seu efecte i només la mala fortuna va evitar que l'estadi cantés el primer gol de l'any. Quatre moviments van deixar Richy tot sol a l'eix; la rematada del central, seca i que anava ben direccionada, la va refusar a córner un defensor.
La pilota no va entrar, és cert, però l'ocasió va despertar els tres mil i escaig aficionats que ahir van decidir acostar-se a Montilivi. Aquells que no van veure la primera aproximació de l'Alabès fins passat el quart d'hora, en un xut llunyà i desviat d'Óscar Rubio, en la que seria una de les úniques arribada dels visitants, que no van tornar a inquietar fins al llindar del descans, quan Ion Vélez no va estar encertat amb el cap.
Emmig de tot això, els gironins van poder obrir la llauna en més d'una ocasió. El joc no era del tot fluïd i els vitorians es defensaven amb ordre, però si hi havia un equip que ho intentava, aquest era el de Ricardo Rodríguez. Als 21 minuts, Jofre rebia una passada a l'espai de Timor, però el seu intent de vaselina va marxar massa desviat. Pocs minuts després, una acció d'estratègia va acabar amb una forta canonada del migcentre valencià que sortia a fora per poc. I encara n'hi va haver una altra. De nou, la pissarra va funcionar i, al 36, els blanc-i-vermells van gaudir de la seva millor ocasió abans de marxar al descans. Migue va fer-se un lloc entre la defensa de l'Alabès i, quan ningú s'ho esperava, va connectar la centrada des de la cantonada. La pilota anava dins, però només la miraculosa mà de Goitia, el millor dels seus fins llavors, va mantenir l'empat a l'electrònic.
El porter va haver de tornar a intervenir, ja a la segona meitat, en un cacau de Matamala, que ho va provar des de la frontal. Passaven els minuts i, tot i picar pedra amb insistència, el gol no acabava d'arribar. Aquell gol que se li semblava resistir al Girona, aquell gol que l'afició tant esperava. Aquest, però, va aparèixer quan menys se l'esperava. No va ser en cap acció d'estratègia, en cap jugada de tiralinies. El més murri de la classe, el persistent Felipe Sanchón, va construir una acció de perill del no res. El menut davanter va recollir una pilota a la línia de tres quarts, va crear-se tot sol un espai i va engaltar un fort xut que, després de tocar en un rival, va acabar amb la pilota al fons de la porteria i Goitia, desesperat, mirant-s'ho des de l'altre costat.
L'1-0 feia justícia al que s'havia vist fins llavors. No és que el Girona hagués sotmès a un allau constant de joc i ocasions al seu adversari, però els catalans eren els únics que fins llavors ho intentaven. El gol, però, lluny de calmar l'ambient, va activar el partit. El partit i sobretot l'Alabès, que va treure's la son de les orelles i va llençar-se en tromba a la recerca de l'empat. Montilivi va aguantar la respiració quan Becerra va fer caure Ion Vélez fora de l'àrea quan el de Tafalla marxava tot sol cap a la porteria. L'àrbitre, debutant a la categoria, va mostrar groga al jugador local, que s'havia jugat l'expulsió, i la falta no va tenir més conseqüències.
Va ser l'inici d'uns minuts bojos, una estona en la que l'Alabès va fer-se amo i senyor del partit, tancant el seu rival a l'àrea i creant veritable sensació de perill. Viguera i els dos extrems entraven com volien per les bandes, però Migue i Mas van ?aguantar el tipus, mantenint a ratlla al seu rival, que va anar perdent pistonada amb el pas dels minuts malgrat l'entrada d'homes com Laborda, Óscar Serrano i Emilio Sánchez.
Ricardo va donar l'alternativa a Chando, Ramalho i David Juncà, els tres canvis de l'asturià, però va ser Timor l'encarregat de fregar el gol en dos xuts des de la distància, una de les seves especialitats, que van arrencar els aplaudiments de l'estadi. D'aquell Alabès valent i atrevit, ja no hi havia rastre. Les forces van defallir per als vitorians, que tot i pressionar amb certa voluntat, van acabar resignant-se en els últims instants, veient com el Girona aconseguia la primera victòria de la temporada.

Enllaços recomanats: Premis cinema