Dissabte passat contra el Mirandés, els més de 9.000 espectadors que van ser a Montilivi van marxar de l'estadi amb la sensació d'haver viscut quelcom històric. Mai abans, en aquestes cinc temporades a Segona Divisió A, hi havia hagut un ambient com aquell a l'estadi amb l'afició cridant amb bogeria d'un gol a l'altre i animant sense parar des del minut 1. El deliri a Montilivi de dissabte passat va superar el d'un dels altres moments màgics viscuts a l'estadi, el Girona-Granada (2-0) de la 10-11 en el qual els de Raül Agné es trobaven també en zona de promoció d'ascens. Aquell dia l'estadi va rebentar literalment i fins i tot es van quedar aficionats -alguns d'ells socis- al carrer. La pluja d'invitacions repartides des del Consell d'Administració va fer que arribessin autobusos d'arreu de les comarques gironines i Montilivi registrés el primer i únic ple d'aquesta etapa. Peragón i Siqueira en pròpia porteria van rematar la feina en una altra nit màgica.

L'aventura a la categoria de plata va començar un 30 d'agost de 2008 a Balaídos en una tarda per al record de tots els aficionats gràcies al gol del banyolí Jaume Duran (0-1) que va donar els tres punts al Girona. Aquell dia va ser el començament d'una història que ja fa 199 partits que dura i que ha viscut força alts i baixos. Montilivi ha estat clau per aconseguir la salvació -l'objectiu inicial de cada temporada- i per l'estadi hi han caigut un bon grapat d'equips grans. Hèrcules, Reial Societat, Deportivo de la Corunya, Tenerife, Sporting, Racing... tots han passat per la pedra a casa però la primera victòria i potser la més recordada davant un dels gallets de la categoria va ser contra el Saragossa, la primera temporada. El gol de Manga de penal va suposar els tres punts per als d'Agné (1-0) en un dissabte de la Festa Major del 2008.

Una altra de les alegries grosses que han viscut els aficionats gironins va ser la temporada passada en el partit contra el Vila-real B. Després de dos terços de Lliga desastrosos i quan semblava que el descens seria un fet, l'equip va treure's la son de les orelles i va encadenar una ratxa imperial fins a aconseguir la salvació matemàtica contra el filial groguet (2-1). Dorca i Tortolero van certificar el triomf contra els de la Plana.