Quan la rematada de Migue en el partit decisiu de la promoció d´acens a Segona A contra el Ceuta a Montilivi va acabar al fons de la porteria de Lledó, Montilivi va esclatar d´eufòria. Era l´estiu del 2008 i el futbol d´elit tornava a Girona mig segle després. S´obria una aventura il·lusionant que, cinc temporades després, es manté més viva que mai i que diumenge a Sòria complirà el seu capítol número 200. Poca gent s´ho hauriamaginat aquell mes de juny del 2008 que el Girona no només se salvaria el primer any sinó que es mantindria a la categoria cinc temporades seguides -de moment- i lluitaria per a fites mai somiades com és l´ascens a Primera Divisió. El camí de la consolidació a Segona A no ha estat gens senzill. Al contrari, de paranys n´hi ha hagut per parar un tren. Des del penal de Kiko Ratón al Múrcia que va salvar el club el 2010, fins a la màgica reacció de l´equip el passat exercici (11-12) amb Javi Salamero a la banqueta passant per l´entrada al Consell de Josep Delgado que va evitar el descens administratiu del club. Nou entrenadors i gairebé un centenar de futbolistes han vestit la samarreta del Girona durant aquestes cinc campanyes que han vist també quatre presidents (Gusó, Rebled, Vilaró i Boadas). Pel que fa al balanç d´aquests 200 partits, encara és desfavorable i el Girona té més derrotes que victòries. Tot i això, amb la dinàmica tan positiva de l´actual exercici és probable que s´acon­segueixi capgirar.

Actualment l´equip és tercer i tot són flors i violes de la mà de Rubi, que té l´equip lluitant per ascendir a Primera Divisió. Tot un repte per a un club humil que, almenys des del vestidor, no pensa perdre mai el discurs de la humilitat. «Si som on som és gràcies a la feina i la humilitat d´aquests darrers anys», diu Jose Martínez. El de Taialà és el jugador amb més antiguitat al club (va arribar-hi el 2005 a Tercera) i ha viscut la metamorfosi que ha experimentat de primera mà. Jose recorda incrèdul com l´any a Segona B (07-08) la plantilla era conscient que «o es pujava o el club potser desapareixia» perquè el Consell «s´ensorrava».

Ara l´equip lluita per pujar però ni Jose ni cap altre membre de la plantilla pensa renunciar als orígens. Diu una històrica frase cèlebre que qui perd els orígens perd la identitat. Aquesta màxima la comparteix també el capità Dani Mallo que recorda que «cal recordar sempre d´on venim sense perdre el nord». Des que va ascendir el 2008, el Girona ha estat gairebé cada temporada candidat a patir per salvar la categoria. De mica en mica i any rere any, l´equip ha complert l´objectiu fins al punt de convertir-se ja en un clàssic de la Segona A. «Som un equip petit i no tenim els pressupost d´altres conjunts. Estic convençut que equips amb més tradició i història es canviarien pel Girona i pagarien milions d´euros per ser en la situació en què ens trobem ara», diu el capità.

Tercers a un punt de l´ascens directe, el Girona és un clar candidat a Primera. De tota manera Jose recorda com la temporada passada, l´equip era candidat abans de començar la Lliga i per poc no es crema. «No és bo vendre fum abans de la temporada. Ara estem calladets i ens va més bé», assegura. Gironí de tota la vida, Jose explica com alguns seguidors l´aturen pel carrer i li pregunten si interessa pujar. «I tant que sí! Molts clubs han pujat molt menys preparats que nosaltres. Girona ha tingut ACB molts anys i tant el club, com la plantilla i la ciutat estem preparats», avisa Jose, «orgullós» de poder jugar a «l´equip de la meva vida».

Més clar que Jose i Mallo ho té el president Joaquim Boadas, que està «convençut» que el Girona pujarà a Primera «directament», sense fer la promoció. «És un honor presidir el club en la millor situació de la seva història, en posicions gairebé d´ascens directe», diu el president, que recorda que el seu oncle avi «va ser un dels fundadors del club». En aquest sentit, Boadas explicava ahir que les coses han canviat molt des de la seva entrada al club com a vicepresident l´estiu del 2008. «Això era un club d´amics sense mentalitat d´empresa. Es feien les coses a salt de mata i ara tot està molt més professionalitzat en tots els àmbits». El president considera que el Girona està «preparadíssim» per pujar i que, no només això sinó que «s´ho mereix». «Altres clubs més novells hi han estat. Tenim l´avantatge de no tenir pressió i això és un punt molt a favor», assegura Boadas, que veu el Girona encetant una llarga etapa a Primera. «Si pugem, no baixarem l´any següent», sentencia.