rubi, en la seva etapa com a futbolistaEl maresmenc va acabar la seva carrera el 2001 essent el capità del Vilassar de Mar, club on es va formar.Un partit contra l'Ourense durant el seu pas pel Pontevedra (96-97). Amb l'Espanyol B va aconseguir l'ascens a Segona B (94-95).
Joan Francesc Ferrer, Rubi, ja tenia l'americana a punt fa un parell d'estius per centrar-se de ple en l'agència de viatges de la família i aparcar, totalment a contracor, el món del futbol. Amb un notable bagatge com a entrenador a Segona B (Espanyol B, Sabadell, Hospitalet, Eivissa, Benidorm), el maresmenc es trobava sense feina fins que Raül Agné el va rescatar per fer d'analista tècnic del Girona. Un any i mig després s'ha convertit en el tècnic revelació de Segona Divisió A fent del Girona una de les sensacions de la temporada i convertint-lo en un ferm aspirant a l'ascens a Primera. Rubi gaudeix, com ho està fent l'afició i també els seus jugadors amb la proposta de joc vistós i ofensiu que tan bon resultat està donant des de començaments de temporada. Tot plegat ha fet que el Girona hagi iniciat ja les converses per negociar la seva renovació i assegurar-se els serveis tècnics per a la temporada vinent.
La seva passió per la feina, a la qual dedica hores i hores a la recerca de la millor solució tàctica per guanyar els partits, o el tracte humà cap als seus futbolistes, són dues de les virtuts que l'estan fent gran com a tècnic. No són les úniques i tampoc són noves. I és que en la seva etapa com a jugador, Rubi ja tenia fusta d'entrenador. Així ho expliquen alguns dels tècnics que va tenir el maresemenc en la seva etapa com a futbolista que coincideixen que ja veien en Rubi una gran capacitat de llegir els partits mentre era sobre la gespa. Qui més clar ho va tenir va ser Paco Flores, que el va dirigir durant la temporada 94-95 a l'Espanyol B a Tercera Divisió. "Llegia el partit d'una manera excepcional i tenia uns moviments que no havíem treballat però que li eren innats", recorda l'exjugador del Girona. Rubi era un Gerard Bordas, un segon davanter que podia actuar a qualsevol banda, a l'eix o la mitja punta. "Demostrava sobre la gespa i amb la seva feina que era un futur entrenador", diu Flores. La dèria de Rubi pel futbol no s'acabava amb el xiulet final de l'àrbitre. El maresmenc vivia les 24 hores pel futbol, com detalla Flores. "Se li notava un interès desmesurat pel nostre esport i en això era molt diferent dels seus companys", explica Flores, que confia veure d'aquí a uns mesos Rubi quan el Girona visiti l'Almeria, ciutat on s'ha establert. Aquell Espanyol B de Flores i Rubi, amb jugadors com Argensó, Macanàs, Leo, Edel o Raúl Verdú va ascendir a Segona B en imposar-se a la lligueta a Pinós, Sóller i Águilas.
Rubi va començar la seva etapa a les banquetes al Vilassar de Mar l'any 2001. Aquell mateix estiu, el que havia estat el seu darrer entrenador al club maresmenc, Manel Moya, li va proposar de se?guir jugant al Badaloní, equip pel qual havia fitxat, però Rubi ho va refusar perquè tenia clar que volia iniciar la seva carrera de tècnic. Amb Moya, es coneixien de ben petits i havien compartit vestidor en l'històric ascens del Vilassar a Preferent (89-90). Moya -que feia de central- recorda de Rubi que en l'etapa en què van jugar junts al Vilassar era un futbolista molt "murri". "Participava molt, assistia, finalitzava, tenia gol... En definitiva, ha plasmat la idea que ell tenia del futbol". Ja com a entrenador Moya va dirigir Rubi en els seus darrers anys de futbolista. Amb 28 anys, el preparador del Girona venia de jugar a L'Hospitalet (95-96), el Pontevedra (96-97) i el Terrassa (97-98) i amb els egarencs s'havia quedat amb el regust amarg de no haver pogut arribar a Segona A. "La seva presència al vestidor es feia notar. Agafava sempre responsabilitats i assessorava els companys al camp. Vivia molt el futbol", diu Moya, que enguany torna a entrenar el Vilassar, a Tercera. Moya coincideix amb Flores quan qualifica Rubi "d'estudiós". "Sempre es fixava i mirava molt en altres equips i jugadors. S'estava preparant", assegura Moya, que considera que Rubi "volia viure del futbol tant de jugador com d'entrenador i al final ho ha aconseguit".
Pel que fa al caràcter, tot i admetre que de tant en tant segur que treu la mala llet, Moya considera que Rubi és un tècnic que arregla les coses amb "paraules i fets". "De vegades es convenç més els jugadors amb fets que no pas amb crits. Té les idees molt clares", recorda.
Manlleu va ser la prmera estació lluny de Vilassar de Rubi. Allà hi va disputar una fase d'ascens a Segona A que se li va escapar per poc contra l'Extremadura. El tècnic d'aquella temporada (93-94), Jaume Sabaté el recorda "molt seriós i conseqüent per la seva edat".
