La veritat de la botifarra de Granados

Un article de Jordi Bosch al Diari de Girona rememorava l'acció de l'exdavanter a Vista Alegre el 1965. El protagonista insinua que el gest no anava dirigit a mossèn Costa Negra i sí a la grada en general: "N'he fet tantes que no ho recordo"

20.03.2013 | 14:43

Un incident protagonitzat per l'exdavanter del Girona Nitus Granados durant un partit contra el Puigreig a Vista Alegre (5-1) el 12 de setembre de 1965 continua generant debat gairebé 50 anys després. Tot va venir provocat per un gest del futbolista cap a la grada: una botifarra. O més aviat, tres de seguides, com recull la crònica de Gil Bonancia que va publicar Los Sitios. Jordi Bosch va tenir un record per aquella circumstància en el seu espai dominical "El Boulevard", al Diari de Girona del passat 10 de març. Sota el títol "De la peineta espanyola a la botifarra catalana", l'articulista feia referència al que havia passat a Vista Alegre, considerant el gest d'"històric" i la botifarra de Nitus Granados com "la més famosa de les comarques gironines". Bosch explicava que anava dirigida a mossèn Costa Negra, un capellà gran aficionat al futbol i de renec fàcil. Però va ser realment així?
Nitus Granados farà el mes que ve 68 anys. Viu a Olot, on es dedica en cos i ànima a l'EF Garrotxa, que va crear fa 31 anys. Va poder llegir l'article sobre la seva famosa botifarra l'endemà de la seva publicació, perquè li havia passat per alt. Va rebre múltiples trucades d'amics exfutbolistes que li recordaven l'episodi a partir de l'escrit de Jordi Bosch. Granados continua sent tan murri com quan actuava d'extrem amb la samarreta del Girona (en dues etapes, tant a Vista Alegre com a Montilivi) i el Calvo Sotelo de Puertollano (a Segona A, on només hi va durar un any perquè s'enyorava). Coneixia perfectament mossèn Costa Negra, del camp i també de trobar-lo al ?Royal i discutir-hi de futbol amb els altres companys d'equip. Però insinua que el gest no anava dirigit especialment a ningú, sense voler donar-hi gaires més voltes. "N'he fet tantes que no ho recordo" o "va ser una sortida com tantes en vaig tenir" són algunes de les seves misterioses respostes.

"N'he fet de tots colors"
Nitus diu que són "els altres" els qui han de parlar d'ell. Recorda que també havia fet gestos despectius a la grada en una final del trofeu Moscardó que el Girona va acabar enduent-se davant del Terrassa per 5-2, després de remuntar un 0-2 advers. "L'afició em deia de tot i jo ja n'estava ben tip", confessa. A la mitja part l'entrenador, Dagoberto Moll, va demanar-li que se centrés i que fes el que sabia fer sobre el camp: gols. I així va ser, en la represa els blanc-i-vermells van capgirar el marcador amb tres dianes del nostre protagonista. En l'última "vaig driblar el porter i em vaig passejar amb la pilota per sobre la línia de gol... Volia xutar a fora i els feia gestos amb el dit gros avall, però al final vaig marcar". Un altre dia li va agafar el barret al policia nacional que hi havia al camp i es va asseure a la seva cadira per celebrar un gol.
La controvèrsia generada per la botifarra del dia del Puigreig va ser tan notable que Granados, uns dies més tard, va haver de demanar disculpes públiques a través d'una carta al director de Los Sitios. "Em trobava molt nerviós i en aquells moments el marcador ens era desfavorable. Vaig reaccionar de forma negativa i de desconsideració cap al públic, per la qual cosa prego que serveixin aquestes disculpes", deia l'escrit. La fita va ser sonada i se'n va parlar temps. De fet, la crònica d'aquell partit s'obria explicant l'incident, més enllà de la victòria gironina per 5-1 amb gols de Llorens (2), Figueras (2) i, precisament, Granados. A més la botifarra es va produir poc després que Luis Suárez fes el mateix, al Camp Nou, quan hi va anar a jugar amb l'Inter un amistós i l'afició blaugrana el va xiular sense parar. "La bronca no va aturar-se fins que no vaig poder més i vaig fer una botifarra", rememorava Suárez temps després.
Per això el text del diari deia que "sens dubte Granados va veure el partit Barcelona-Inter i va voler repetir allò de Luis Suárez corregit i augmentat amb diversos agreujants. Primer perquè Suárez ho va fer en camp contrari, mentre que Granados ho va fer al seu públic, el que paga per veure'l jugar encara que difícilment ho aconsegueixi. Segon, després d'allò Suárez se'n va anar avergonyit, i aquí Granados va continuar (...). Si Granados vol imitar alguna cosa de Suárez, que procuri que sigui el seu joc". El text de Gil Bonancia afegia que Nitus era "individualista" i que "no podem tolerar que cap jugador, ni tan sols un de bo, tingués aquests gestos cap al seu públic".
Malgrat aquesta dura crítica, Nitus Granados se sentia molt estimat a Girona i assegura que "hi vaig arribar amb 18 anys, era el més jove, i em va acollir tothom molt bé. Si tan malament ho hagués fet, no hi hauria estat vuit temporades". Recorda que vivia al carrer Lorenzana, que anava a dinar a Sant Agustí i que a les tardes feien el biberó (cafè amb llet condensada) al Royal, on solien coincidir amb mossèn Costa Negra, que hi anava per jugar al canari. Des de la distància continua seguint el Girona, tot i que no al camp. "L'altre dia els vaig veure una estona contra el Recreativo. Ho van fer força bé". La seva autèntica passió, però, és una altra: entrenar els nanos de l'EF Garrotxa.

Enllaços recomanats: Premis cinema