El futbol professional d'avui en dia és una "farsa", segons Nitus Granados. Per això no en vol saber res. Fa 31 anys va crear l'EF Garrotxa i allà, en els seus quatre camps de gespa, hi ha entrenat centenars de mainades. No es tracta d'ensenyar-los res. Per a Nitus el futbol s'ha de dur a dins i l'única feina que ha de fer és ajudar el nen a saber-se deixar anar amb la pilota als peus. Amb tot el futbol mundial rendit als peus de tècnics com Josep Guardiola o Vicente del Bosque, l'exfutbolista del Girona considera que el que han fet no té mèrit. "Han coincidit amb una generació de futbolistes esplèndida... i res més. I en canvi ara tots els entrenadors són micos de repetició i s'hi volen assemblar". En canvi Granados es treu el barret amb Terry Venables, extècnic del Barça que tot i no acabar fent carrera al Camp Nou malgrat guanyar una lliga, "va aportar aquí una cosa que no s'havia vist, la pressió típica del futbol anglès. Abans m'agradava molt el futbol anglès, però ara també m'avorreix". A ell el que li agrada és el futbol de carrer, allà on es va fer. I on ara continua formant. "La resta, és engalipar. Tant d'entrenador, director esportiu, preparador físic... tot plegat és només per fer xou, perquè la gent vagi al camp una hora abans i gasti al bar mentre veu com l'equip s'escalfa...".

Nitus no creu en la posessió. "El futbol és contraatac!", exclama. Per això entrena personalment els diferents equips que té a l'EF Garrotxa amb el seu particular estil. Treballa amb més de 200 jugadors, que són la seva gran passió. Dels camps de l'escola han sortit futbolistes com Óscar Sielva (ex-Espanyol, ara a les files del filial del Màlaga), o Ulises Montenegro (que va estar al futbol base del R. Madrid". D'alguns d'ells en llueix, cofoi, algunes fotos dedicades

L'altra passió és el petit museu personal -"que només ensenyo als amics"- que ha anat creant a casa seva. "Tota la vida he anat recollint coses", recorda, i ara les ha anat col·locant en una de les estances de l'Escola. Pilotes de roba, de cuir, samarretes de porter de llana, guants, diaris antics, fotografies... tot i té cabuda. També hi té algunes de les botes de futbol que utilitzava durant la seva carrera. L'objecte que ho resumeix tot, però, li va regalar la seva dona. "La dona més guapa del món. Si em deixés em moriria!", exclama. És un pa rodó i una pilota de futbol. I a sota una inscripció: "El nostre pa de cada dia".