Tot xerrant ara fa dues setmanes, vostè reclamava una mica més de protagonisme. Reconeixia que trobava a faltar un pèl més de confiança per part del seu entrenador. Tot d'una, s'ha vist de nou titular a Huelva, on va marcar un gol i va donar una assistència. Com ha encaixat aquest canvi?

Molt bé. N'estic molt content i també satisfet. Després de tant de temps sense aparèixer, tornar a l'equip d'aquesta manera alegra a qualsevol. Sobretot per l'aportació, perquè he donat un cop de mà a l'equip. El gol i l'assistència són importants per a mi, però sobretot pel bé del Girona.

Quan va saber que seria titular a El Colombino?

El mateix dia del partit, com sol fer Rubi cada setmana.

I com va reaccionar?

Doncs imagini's. Molt content. I conscient que havia d'aprofitar una oportunitat com aquesta, perquè no t'arriben cada dia.

Ara que s'adona que torna a ser vàlid per a Rubi, veu el futur amb una mica més d'optimisme?

M'ho miro igual que sempre, perquè trobo que no ha canviat res. He d'intentar seguir amb la mateixa línia, entrenant-me igual, amb les mateixes ganes. Al cap i a la fi el que decideix és l'entrenador.

S'explicava la seva situació? És a dir, entenia per què Rubi semblava confiar tan poc en vostè?

Durant força temps he intentat entendre-ho. Una de les raons és que l'equip estava fent un any fabulós, per la qual cosa entrar-hi estava força complicat. És evident que m'hauria agradat participar més; hi ha hagut moments en els quals m'he trobat molt bé, però no ho podia demostrar perquè jugava ben poc. Crec, però, que no se li ha de donar més voltes. El més important per a tots plegats és que l'equip acabi a dalt i que en aquestes jornades que resten ?tothom hi aporti la seva per lluitar per l'ascens.

El que deu ser evident és que li hauria agradat participar un xic més, ja no només per vostè, sinó perquè l'equip està signant una temporada de llibre, no?

Sí, és clar! Sempre he tingut moltes ganes d'aportar el meu granet de sorra, sobretot perquè el Girona està fent una temporada molt bona. De moment, però, ja he pogut tornar a l'equip, ajudar a sumar. I així vull que segueixi fins al final de la Lliga.

Com ajuda a Toni Moral marcar un gol i donar una assistència en el seu retorn?

Doncs com es pot imaginar. És una injecció de moral i de confiança enorme. Per a mi i per l'equip, perquè ens va ajudar a guanyar a Huelva. Ara bé, tal com va entrar també hauria pogut marxar a fora. Són coses puntuals, a vegades et surten bé i en d'altres no.

L'1-3 de Huelva no és una victòria qualsevol. Ho dic perquè no només s'enllacen sis punts ?seguits, sinó que, per fi, el Girona torna a guanyar fora de casa. No ho creu?

Cert. Una gran virtut d'aquest equip és que, quan més s'ha dubtat del seu rendiment, sempre ha estat capaç de mantenir les formes, de ser seriós i fidel a la seva filosofia. Només així apareixen els resultats, per la qual cosa, al final, després de patir algunes relliscades, hem tornat a guanyar. Esperem que la de Huelva no sigui l'última victòria fora de casa.

Pot dir la plantilla del Girona que ja està salvada?

Sí... I és la bomba! Ara hem de gaudir d'aquest moment. No només nosaltres, sinó també l'afició, tots plegats. A més no tenim cap tipus de pressió i estem molt il·lusionats per aconseguir una fita que seria històrica.

En l'aspecte col·lectiu, independentment de la seva temporada personal, ha viscut tot un canvi respecte a l'any passat, quan amb el Cartagena va viure tot un calvari i va acabar perdent la categoria, no troba?

Doncs sí. Un canvi radical, en tot. És una altra cosa això. A més, quan les coses van bé, tot es veu d'una altra manera. L'ambient és fabulós, l'equip funciona de meravella...

No tenia por abans de signar amb el Girona de viure una experiència similar?

Podia ser. Com podia no ser. És que en el món del futbol mai se sap. Quan hi has etat tant de temps, com és el meu cas, intentes escollir el millor, però sempre et pots equivocar. En aquesta ocasió l'he encertada i estic molt content.

Ja que el Girona és allà dalt, ara estaria bé pujar a Primera, oi?

Home, ja que hi som, ho intentarem...

Com a mínim no hi ha res a perdre.

No tenim cap mena de pressió i això ens allibera. I crec que aquesta situació l'estem aprofitant. Es veu en tot moment; en el camp, en moments puntuals com quan se'ns avancen en el marcador, quan la ratxa no és bona... Si es té pressió, aquestes coses no passen. Però nosaltres ho vivim diferent.

Mirandés, Numància, Múrcia i Racing. El proper mes pot ser decisiu?

Sí... o no. És que mai se sap! Tothom lluita per algun objectiu, i això fa perillós qualsevol rival. Nosaltres, a la nostra. A seguir pencant com fins ara, fent cas a l'entrenador. I a somiar...