El Girona ha estat tota la temporada en llocs d'ascens directe o bé de promoció d'ascens a Primera. Al principi podia semblar una anècdota, però ara, a falta de 12 jornades per al final, comença a ser cada vegada més un objectiu real. Mai en els seus 82 anys d'història el club ha aconseguit una fita d'aquestes característiques i, potser per això encara són pocs els qui la creuen possible. És evident que als aficionats els queden moltes emocions per viure des d'ara fins al 9 de juny, quan s'acabarà la fase regular, però també és hora de començar a tenir clar què representaria un hipotètic ascens a la màxima categoria: un impacte econòmic de primera divisió no només per al club, sinó també per a la ciutat, que diversos estudis xifren com a mínim entre els 5 i els 7 milions d'euros.
La Cambra de Comerç de Vigo i el Col·legi d'Economistes van calcular l'estiu passat que el retorn dels gallecs a la Lliga BBVA després de diversos anys a Segona reportaria uns 10 milions d'euros, entre 3,1 i 4,2 només en beneficis per als negocis d'hostaleria, un dels sectors més beneficiats. El Granada va ascendir fa dues campanyes i allà les previsions de la Càmbra de Comerç apuntaven un impacte de 6,8 milions. A Valladolid els estudis que van fer l'any passat oferien xifres més modestes (uns 5 milions), però cal tenir en compte la crisi ferotge que assota Espanya en els últims anys. De fet, en ciutats com Saragossa, Granada, Múrcia i Alacant s'han fet, a través de les Cambres, durant la primera dècada d'aquest segle, anàlisis del què representava tenir un equip a l'elit i en alguns casos s'havien arribat a predir impactes de 28 milions d'euros, comptant ingressos directes i indirectes (els que es deriven de les transaccions econòmiques provocades per l'efecte directe i per l'augment de pressupost del club). Arribats a aquest punt la conclusió és clara: el futbol multiplica el valor de la marca de les ciutats i potencia els seus atractius turístics.
En un article publicat al diari El País l'octubre de l'any passat sota el títol "Un aparador milionari", s'analitzaven, precisament, els beneficis de les ciutats amb un club a la màxima divisió. Allà Francesc Pujol, de la Universitat de Navarra posava l'exemple del Vila-real (ara a Segona però amb passat molt recent a Primera i, fins i tot a la Lliga de Campions). Una ciutat de 48.000 habitants generava notícies com si en tingués més de 200.000. Un altre cas que s'explicava era el del Getafe. Segons l'expert, jugar a Primera "multiplica per 2,5 la seva presència mediàtica i aquesta visibilitat té un impacte econòmic" evident. El mateix article revelava que a Valladolid, ciutat de més de 300.000 habitants, l'ús del transport públic augmenta un 50% quan l'equip passa de Segona a Primera.
El club també hi guanya
Per a aquells, que n'hi ha, que pensen que el Girona no hi hauria d'anar a fer res a Primera perquè això podria generar problemes econòmics, hi ha una dada que fa caure aquest argument pel seu propi pes: els ingressos per televisió, ara de poc més de dos milions, es multiplicarien per set o per vuit, i també creixerien els diners d'abonats, publicitat i màrqueting. És clar que el pressupost també hauria d'augmentar notablement (aquest any és d'uns 4,5 milions), però si es fes bé, un únic any a l'elit permetria eixugar tots els deutes i tenir un dels clubs més sanejats del futbol espanyol.
La diferència entre el futbol i d'altres esports és que aquí com més amunt jugues, més ingressos reps. L'ingrés a la LFP del Girona el 2008 li va representar una bona injecció i obrir-li les portes al pastís per drets televisius i als ingressos per les travesses, entre d'altres.
