La societat formada per Leo Messi i David Villa va donar la victòria al Barça contra el Rayo Vallecano (3-1), en un partit molt entretingut on la major enganxada dels blaugranes va resultar decisiva davant un equip que, malgrat el resultat , va lluitar fins al final.

No podia haver millor rival perquè el Barça superés la ressaca europea que el Rayo. Un equip valent, benintencionat, que juga i deixa jugar i al qual el conjunt blaugrana ha golejat amb assiduïtat les últimes dues temporades.

El Barcelona es va veure còmode durant tota la nit. Perquè el conjunt madrileny -sense els sancionats Casat, Javi Foc i Leo Baptistao- el va deixar crear, el va reptar a un partit d'anada i tornada, a un intercanvi de cops del qual els blaugrana és difícil que resultin perdedors.

Una arrencada de Messi des del centre del camp va acabar amb una assistència a Villa perquè el 'Guaje' afusellés a Rubén a plaer a mitjans de la primera meitat. L'asturià tornaria el favor a la 'Pulga' cinc minuts abans del descans i aquesta vegada va ser el crac argentí qui no va perdonar.

El Rayo va seguir provant-ho de lluny per mediació de Piti i el 'Chori' Domínguez, fins que Messi va signar la seva enèsima obra d'art -la jugada també la va començar Vila- en un mà a mà amb Arbilla, a qui va deixar clavat per velocitat i talent abans de superar Rubén amb una subtil vaselina.

A aquestes altures de l'enfrontament, el Barça ja arribava a l'àrea vallecana gairebé per inèrcia i Alexis ja havia fallat un parell d'ocasions clares d'augmentar el compte.

Faltava més de mitja hora per al final i el partit semblava totalment sentenciat, però el Rayo li quedava força per plantejar problemes fins al final.

A més, encara faltava el gol de Tamudo, un clàssic al Camp Nou. El exblanc-i-blau va sortir per Delibasic i va fer el 3-1 en la primera pilota que va tocar.

El Rayo va seguir atacant sense descans en l'últim quart d'hora, sense importar descuidar la defensa i donar tot tipus de facilitats als blaugrana.

Al final, el marcador ja no es va moure però, tot i la derrota, els jugadors rayistas poden tornar orgullós a Vallecas. Poc equips li han tirat el Barça al seu camp tantes vegades com ho van fer ells.