El millor Barça ha tornat. Sí, aquell equip que s'apodera del control de la pilota i no la deixa en tot el partit. L'amaga, l'ensenya i hi juga amb una verticalitat mortal de necessitat. Com abans. Bé, com fa tres setmanes. El Barça va recuperar aspectes del seu joc que semblaven perduts en el millor moment i quan més ho necessitava. El 4-0 final serà un partit d'aquells que entren a la història i més si al final de la temporada, els blaugranes acaben guanyant la Lliga de Campions. El més important és això, que l'equip i també l'afició va demostrar que ha recuperat la il·lusió i les bones vibracions. Ara que tremoli el Madrid, sobretot a Europa, perquè a la Lliga, la diferència de 13 fa que estigui molt ben encaminada. El triomf és un cop de puny a sobre la taula.

Jordi Roura va introduir alguna variant a l'equip per mirar de donar quelcom d'innovador. Va introduir Villa a l'eix de l'atac la qual cosa va permetre Leo Messi caure a les bandes i també jugar més entre línies per darrere els pivots i per davant dels centrals. També i crec que va ser un dels factors més determinants va ser la pressió asifixiant a què va sotmetre el Barça els defenses i migcampistes del Milan. Els van deixar rebre però no pensar i això va fer que durant la primera mitja hora de joc, el Milan no aconseguís trepitjar el camp rival. Menció especial per a Sergio Busquets, imperial, tant per les pilotes recuperades com pel fet que no en va perdre cap. El toc i la combanció entre Xavi, Iniesta i Busquets, darrerament massa horitzontal, es va convertir en vertical i això, sumat als força canvis de joc en atac, va fer molt de mal al Milan.

Un altre aspecte molt important i decisiu pel fet de tractar-se d'una eliminatòria va ser l'efectivitat. Ahir el Barça no va gaudir de gaires oportunitats, si més no de tantes com en solia tenir mesos enrere, però sí que es va mostrar mortal de necessitat. Les poques que va tenir les va materialitzar. I en moments clau. És ben veritat també que l'eliminatòria podria haver canviat una mica si Nyang hagués marcat a la mitja hora. Ara bé, considero que era més fàcil que el Barça fes quatre gols que no pas que el Milan no en fes cap.

El Barça ha tornat. És el de sempre. I Messi també.