Acostumat a destrossar rècords, a acumular títols com si no costés, a doblegar rivals en les finals amb facilitat esfereïdora, el Barcelona va necessitar anit remuntar el 2-0 de San Siro i golejar al Milan al Camp Nou (4-0) per seguir viu a la Lliga de Campions, una gesta que aquest equip encara no tenia en el seu repertori. Xavi ja havia dit uns dies abans del partit que aquest equip, aquesta fantàstica generació de futbolistes que passarà a la història no només per tot el que ha guanyat sinó per com ho ha guanyat, potser necessitava una remuntada èpica com la d'aquesta nit per ser etern. Ja la tenen.
La nit màgica va arribar de la mà del millor Messi i oferint totes les virtuts del decàleg futbolístic que l'ha fet gran i que semblava haver deixat oblidat en algun lloc remot aquestes últimes setmanes. El Barça es va trobar amb el guió de partit somiat: amb un públic lliurat molt abans de l'inici del duel, els jugadors endollats des del primer minut i un gol en la primera ocasió de què va disposar. Als cinc minuts, Messi i Xavi obrien el camí de la remuntada en fabricar una paret en la frontal que va acabar amb una rosca de l'argentí a l'esquadra que va deixar clavat Abbiati.
Els catalans colpejaven primer i al Milan li va costar aixecar-se. La rematada en semierrada d'El Shaarawy, instants després de l'1-0 i que va acabar mansament a les mans de Valdés, va semblar un mer accident. El Barça jugava amb intensitat i pressionava amb fam voraç. Als italians els durava la pilota un sospir. Mexes i Zapata es multiplicaven tallant pilotes des de l'eix de la defensa. I fins i tot El Shaarawy baixava a ajudar Constant per tapar les internades de Dani Alves, una imatge ja vista al Camp Nou amb cracs com Rooney o Drogba en altres eliminatòries de Champions.
Iniesta i el travesser
Abans del quart d'hora, Iniesta (amb un xut que el porter Abbiati va poder rebutjar amb l'ajuda del travesser) i Xavi ja havien posat en seriosos problemes el rival amb dos remats enverinats i Pedro havia patit un possible penal d'Abate. El Barça, amb el mateix onze que a la final de Wembley de fa dos anys -amb l'únic canvi de Jordi Alba per Abidal-, amb Alves pràcticament d'extrem, Villa jugant de "9" i Messi en la mitjapunta, havia recuperat la seva millor versió, però el segon gol no arribava i va semblar respirar una mica.
L'equip de Massimiliano Allegri ho va aprofitar per recompondre's i intentar buscar fortuna en alguna tímida contra d'El Sharaawy. No obstant això, la jugada clau del partit no va tenir com a protagonista el "Faraó", sinó el seu company Niang. El substitut ahir del lesionat Pazzini es va emportar una pilota aèria després que Mascherano mesurés malament el rebuig i es va plantar sol davant Valdés però va acabar estavellant al pal l'oportunitat d'haver deixat sentenciada l'eliminatòria.
En la jugada següent, Iniesta robaria una pilota per assistir Messi, que marcaria, amb una rematada rasa, el 2-0 a falta de sis minuts per al descans. El Barça se'n va anar al vestidor amb l'eliminatòria igualada i la sensació que, a sobre, els astres estaven a favor seu i convençuts que no els abandonaria la sort dels campions. L'equip de Jordi Roura n'havia fet prou amb ?menys de tres quarts d'hora per igualar la sèrie. Tot tornava a començar, amb l'avantatge de tenir una part de la feina feta.
El Milan va sortir una mica més ambiciós després de la represa i ho va pagar car. Perquè els de Jordi Roura van trobar més espais per acostar-se als voltants de Abbiati.
Consuïts per un Camp Nou entregat, el Barça va olorar la sang i se'n va anar pel tercer. Una pèrdua de pilota "rossonera", l'enèsim robatori de Mascherano, va acabar a les botes de Xavi, que va cedir perquè Villa definís magistralment el tercer. L'asturià, que va sortir de titular, va firmar l'actuació somiada, desgastant la defensa milanista i marcant el gol que posava per davant els catalans. Va semblar, fins i tot, que a Villa se li escapava alguna llàgrima en la seva eufòrica celebració del gol.
Per davant quedaven 35 minuts per al final del partit i encara que un gol classificava el conjunt italià, aquest semblava ferit de mort. Els locals van posar llavors la pausa al partit i van deixar que anés baixant de revolucions fins que el Milan va despertar en els últims deu minuts de la mà de Bojan i Robinho, que van entrar en la recta final del duel per revitalitzar l'atac visitant.
Va ser una persecució tosca la dels italians, sense posar en veritables dificultats a Víctor Valdés, però asfixiant una i una altra vegada la sortida de la pilota blaugrana i obligant a multiplicar-se als blaugranes -Messi el primer- per defensar el resultat fins a perdre l'alè. La tensió de la grada es mastegava en cada arribada milanista, però es va convertir en felicitat desbordada quan Jordi Alba, en el temps afegit, va sentenciar en una contra.
Un epíleg immillorable que tornava al Milan aquell 4-0 de la final d'Atenes'94 i que converteix en etern el Barça de Messi, Xavi, Iniesta i companyia, els qui ja tenen la seva "nit màgica". Divendres els blaugranes estaran al bombo en el sorteig dels quarts de final de la Lliga de Campions. Les males vibracions de les últimes setmanes es van esvair de cop. Amb la Lliga espanyola sentenciada, el Barça va donar ahir un toc d'autoritat a Europa que li va fer guanyar de nou credibilitat i que el torna a situar com un dels grans aspirants a la corona continental. De moment ja hi ha sis equips classificats. A banda del Barça, també continuen vius a la Champions el Madrid, PSG, Juventus, Borussia Dortmund i Galatasaray, que ahir es va desfer a domicili del Schalke. Avui es resoldran les últimes incògnites: Màlaga-Porto (0-1) i Bayern-Arsenal (3-1).
