Quan la pilota no acaba d’entrar són molts els mateixos directius, tècnics i aficionats que somien en poder baixar al terreny de joc per invertir la dinàmica. Des de fora, el futbol es veu més senzill que des de dins, però a Figueres el compromís de l’etern capità ha estat tant elevat que, fins i tot retirat i exercint de director esportiu, s’ha vestit de curt quan l'equip més el necessitava.
El retorn que va tenir Jordi Cruz al primer equip empordanès el diumenge passat contra l’Olot és el desitjat per a qualsevol jugador que debuta. El davanter de Girona -està vivint a Figueres perquè la seva parella és altempordanesa- no és ni molt menys un novell a la categoria ni un juvenil sorgit del planter. Als seus 30 anys, va decidir deixar el futbol l’estiu passat amb l’ascens de la Unió a Tercera Divisió a causa d’un desgast acumulat. El també cansament produït per la feina -treballa a l’empresa de construcció del president- va ser un altre dels motius que van fer decidir al davanter gironí a penjar les botes després de quatre temporades al club.
Cruz havia fitxat pel Figueres l’estiu del 2008, quan l’equip es trobava en plena refundació per l’afer Miapuesta i just recent ascendit a Segona Regional de la mà de Marcel·lí Coto. Provenia de la Fundació Esportiva Figueres, el fins llavors filial, que acabava de desaparèixer a Primera Catalana. El davanter gironí era un luxe per a la categoria, ja que havia tastat la Tercera Divisió amb el Palafrugell de Domènech Torrent. Sorgit del juvenil de la Penya Bons Aires, també va jugar amb el Cassà, a Primera Catalana, amb Robert Vila com a tècnic. El ‘7’ del Figueres va mostrar un compromís des del primer dia i, any a any, al costat dels seus companys va ascendir el Figueres a Tercera Divisió sent ell el capità. 57 gols en 123 partits eren el bagatge de Cruz en les quatre temporades (Segona i Primera Regional, Preferent i Primera Catalana) a Vilatenim.
Per seguir vinculat a l’entitat, abans de l’estiu la junta presidida per Jose Antonio Revilla va col·locar Cruz com a nou director esportiu del club, al costat d’Adam Fontes, i cobrir d’aquesta manera un buit que havia deixat David Arias mesos abans. Encarregat de confeccionar la plantilla amb Fontes, el cuquet del futbol li ha tornat en aquest inici del 2013.
Cap jugador li va heretar el dorsal 7
Primer, va despenjar les botes al gener per reforçar un filial estancat a Tercera Catalana i que veia com l’objectiu de l’ascens a Segona se li anava esvaint. Després de veure com les opcions deixaven d’existir, Arnau Sala -havien coincidit les dues últimes temporades- l’ha cridat per reforçar el primer equip quan pitjor ho estava passant, sense conèixer la victòria a la segona volta. La convocatòria al camp del Vic, la jornada anterior, va ser el preludi del debut i retorn de Cruz amb els seus excompanys contra l’Olot, a Vilatenim. Aquest cop amb el 30 a l’esquena, va entrar al minut 64 amb 1-1. Només un quart d’hora després d’entrar com a mig esquerre, va connectar amb el cap, i amb tota la seva ànima, una centrada de Marc Vilà per situar el 2-1 davant el totpoderós líder garrotxí i fer embogir Vilatenim. Ho va celebrar amb un petó a l’escut davant un afició que es fregava els ulls en veure que el seu equip tombava el primer classificat amb un jugador a qui els darrers mesos l’havien vist vestit de carrer, a la graderia.
“Li vaig aconsellar que no plegués, però en el moment que va decidir donar un cop de mà al filial no vaig tenir cap dubte: un jugador del seu nivell sabia que tard o d’hora el podíem aprofitar”, explicava Arnau Sala al final del partit sobre el retorn de Cruz. El nou davanter del Figueres parlava d’“il·lusió d’un juvenil” i de “debut somiat”, però més que content pel gol ho estava “pel grup humà i futbolístic que hi ha en aquest equip; després de la mala ratxa, era molt important donar un cop de puny sobre la taula”. Ara, el braçalet és possessió del defensa Jordi Alforcea, i el 7 que ell portava no el va heretar ningú qui sap si perquè tenia un pes massa elevat o per capricis del destí, però l’autoritat de l’excapità segueix planant en un grup que situat en cinquè lloc torna a mirar de reüll les posicions de promoció d’ascens a Segona B.
