Dani Planagumà ja fa anys que volta pel món del futbol. N'ha vist de tots colors, el davanter, però sense cap mena de dubte aquesta és una de les temporades més negres per a ell. No per culpa seva, ni perquè no hagi rendit al nivell que se li exigeix. El problema per a l'atacant de Sant Joan les Fonts és que no ha pogut demostrar la seva millor versió a causa d'una greu lesió que fa temps que arrossega i que encara el deixarà uns quants mesos més fora de combat. "Em vaig lesionar en un partit de Copa del Rei, abans de l'eliminatòria contra el València. He estat fent un treball conservador per poder jugar de nou, però fa poc més d'un mes em van dir els metges que m'havia de fer un transplantament de menisc. I ara ja fa cinc setmanes que estic esperant", lamenta el futbolista, en compàs d'espera, fent ús de la paciència mentre pateix veient com els seus companys intenten salvar la categoria.
Semblava una lesió més, un punt i seguit en la temporada per a Planagumà. Els problemes al genoll, però, no desapareixien, per la qual cosa el retorn als terrenys de joc del gironí s'ajornava sense conèixer quina seria la seva data definitiva. Una visita al doctor Ramon Cugat li va servir per saber que necessitava un empelt de menisc nou per rectificar així el cartílag desgastat. De moment, però, és a l'espera del banc de teixits, mentre s'adona que les jornades d'aquesta campanya van passant: "Malauradament, aquest any me l'hauré de passar en blanc...".
Malgrat gaudir d'un currículum ben nodrit (Vilobí, Banyoles, Peralada, Figueres, Girona i Palamós, entre d'altres), Dani Planagumà no guarda massa bones experiències en les seves dues etapes a la Segona Divisió B, on sembla que el persegueix un veritable "malefici" ja que "quan jugava amb el Figueres també vaig estar vuit mesos de baixa". Tot i això, el gironí encara amb "optimisme" una operació que es resisteix a arribar.
Qualsevol altre futbolista, probablement, no guardaria massa bon record per la seva experiència en clau llagosterenca. No pas Planagumà, qui en comptes d'enfonsar-se i llançar la tovallola, als seus 31 anys encara amb optimisme el seu present i sobretot el seu futur. "Vaig signar per dos anys i penso continuar al Llagostera la temporada vinent. I encara que no hagués tingut un any més de contracte, segur que l'Oriol (Alsina) m'ho hauria facilitat. Estic molt agraït al club el seu tracte, tothom s'ha portat molt bé amb mi, respectant totes les mensualitats, un fet que avui en dia és molt difícil en el món del futbol", s'explica l'atacant, qui només té paraules d'elogi per al matrimoni que dirigeix amb tant d'èxit l'equip del gironès: "El tracte humà de l'Oriol i la Isabel (Tarragó) no l'hauria rebut enlloc. Hi ha altres clubs en els quals, encara que et lesionis de gravetat, no compleixen la seva paraula".
No s'equivoca ni una mica el de Sant Joan les Fonts, ja que des del Llagostera, "agraïts" per les bones paraules de Planagumà, no dubtarien ni un moment a renovar el jugador si a aquest se li acabés el contracte aquest proper mes de juny. Així ho explica la presidenta, Isabel Tarragó, "contenta" pels elogis que els ha dirigit tant a ella com a Oriol Alsina un dels seus jugadors. "Les seves paraules són d'agrair. I ja és mala sort el que ha hagut de patir. Té un any més, però el renovaríem igualment si no el tingués, perquè sempre hem pensat que els jugadors, abans de tot, són persones. A més, en Dani encara ha de donar molta guerra".
I mentre espera, Planagumà passa el temps estudiant per treure's el carnet d'entrenador, a banda de veure tot el futbol que li és possible. Sense anar més lluny, el passat diumenge va ser a Manlleu, on té la seva residència, per se?guir en directe el partit entre l'equip local i el Palamós: "Vaig jugar quatre anys a Manlleu, on tinc molts amics. I també al Palamós. Chicho, Iván Díaz, Javi Revert... No m'ho volia perdre!"
