A Girona ben poca gent deu saber on és Dnipropetrovsk. Una ciutat ucraïnesa, de poc més d'un milió d'habitants, que en època soviètica va estar sempre envoltada de gran secretisme per ser un punt clau de la llavors poderosa indústra armamentística de la URSS, i que ara ha aparegut més als mitjans per la irrupció en les competicions europees del seu principal equip de futbol, el Dnipro. Entrenat per l'espanyol Juande Ramos, extècnic entre molts altres equips de Sevilla, Lleida i Barça B, aquest conjunt s'ha convertit, de la mà d'un oligarca local, en un dels clubs més importants d'Ucraïna intentant pugnar amb l'històric Dinamo de Kíev i amb l'ara poderós Xakhtar Donetsk. "Ucraïna és un país de 48 milions d'habitants on el futbol és molt important, però fins ara el perfil dels seus jugadors ha estat molt condicionat pels entrenadors del país. Tenen una herència de la Unió Soviètica on la condició física, amb esports com la gimnàstica o les arts marcials, ha estat sempre molt important i això afecta l'estil del seu futbol". Qui explica això és un banyolí que coneix bé Dnipropetrovsk i el grau de modernització que busca assolir el futbol ucraïnès. Als seus 38 anys, Jordi Gratacós és l'actual director del futbol base del Dnipro, on va arribar ara fa poc més d'un any amb l'objectiu "d'impregnar tots els equips de l'Acadèmia del Dnipro d'una personalitat futbolística comuna i d'un estil de joc que sigui reconeixible".

Jordi Gratacós pertany a una coneguda família del món del futbol gironí, el seu pare, el germà i els seus oncles havien jugat molt a futbol, el més conegut és Pere Gratacós (Barça, Figueres, exselecciondor català), i després de jugar fins als 34 anys en diferents equips gironins va entrar en el món del futbol formatiu d'elit el 2008 a través de l'Aspire Football Dreams. Amb l'empresa de Josep Colomer, amb la qual també ha col·laborat el seu oncle de manera habitual, Jordi Gratacós va fer tasques de scouting buscant futures promeses del futbol en diferent països africans. Poc més tard, el jove tècnic banyolí es va incorporar a l'estructura del Barça. Primer fent campus internacionals per explicar la metodologia i els mètodes d'entrenament de futbol base blaugrana i, posteriorment, passant a ser el director tècnic de l'escola del FC Barcelona a Egipte. Al Caire, Gratacós hi va estar fins a la primera meitat del 2011 quan, després de la revolta social que feia caure Hosni Mubarak, decideix no continuar-hi i tornar a Banyoles.

A final d'aquella temporada, el tècnic acaba el seu contracte amb el Barça i, uns mesos més tard, decideix acceptar l'oferta del Dnipro firmant com a director tècnic de la seva Acadèmia fins al juny del 2015."És una feina molt completa. M'han deixat fer el meu grup de treball i estem implantant un pla de treball molt ben definit. Tenim uns 300 jugadors d'arreu d'Ucraïna i aquí controlo tots els aspectes de la formació dels futbolistes. Hem creat de nou els departaments de metodologia d'entrenaments, de scouting de jugadors i anàlisi de partits, de medicina i nutrició...".

El gener del 2012, Gratacós va arribar a Ucraïna amb el també tècnic gironí Bertu Fernández, antic entrenador de Cassà, Palamós o Guíxols, però fa uns mesos Fernández va marxar a un nou projecte a Bahrain i, ara, el banyolí compta amb dos altres tècnics catalans: Alberto Bosch i el preparador físic Arnau Navarro. "Tenim bons mitjans i ens deixen treballar molt bé. L'estructura és plenament professional i, des de les nou del matí fins al vespre estic al club planificant entrenaments i organitzant tots els equips des del sub-17 fins als més petits".

La influència blaugrana

Els èxits del Barça en els últims anys, i a darrere seu del futbol espanyol a través de la selecció estatal, han provocat que molts e?quips hagin mirat cap aquí a l'hora de buscar fórmules de créixer com a organitzacions. "Està clar que tot el que estigu relacionat amb el Barça està molt ben valorat. Quan contacten amb mi, de les primeres coses amb què ens posem d'acord amb el director executiu del Dnipro és que l'Acadèmia pugui aspirar a ser reconeguda pel seu estil futbolístic i per la formació en valors de l'estil Barça". I amb això treballa Gratacós en un club on "fins a la meva arribada tots els entrenadors del futbol base treballaven al seu aire, amb independència uns dels altres".

En aquesta recerca del nou prototipus de futbolista ucraïnès, allunyant-se del típic portent físic exsoviètic, que busca el Dnipro entre els seus joves a través de l'equip de treball de Jordi Gratacós parlaria de "jugadors que entenguin el joc, amb capacitat per pendre decisions encertades i que pensin sobre un camp de futbol". El tècnic gironí intenta que tots els equips de l'entitat ucraïnesa vulguin "ser protagonistes del joc, tenir la possessió de la pilota... ". Una barcelonització del futbol base del club de Dnipropetrovsk que Jordi Gratacós, tot i la bona relació que hi té, està pilotada amb independència de Juande Ramos i el seu cos tècnic: Juan Ramon Muñiz, l'exporter del Madrid Pedro Jaro, i el preparador físic Juan Carlos Álvarez. "Tinc una molt bona relació amb ells, ens veiem i conversem sobre el model futbolístic però no tenen una influència directa en l'estil de joc dels equips de l'Acadèmia".

D'aquí a un parell de setmanes, l'entrenador banyolí posarà a prova l'evolucio d'alguns dels seus equips a la Costa Brava. "Anirem al MIC, perquè els nens necessiten aquestes experiències per al seu creixement. Jugar contra equips de nivell ens dóna un plus molt bo i, aquí a Ucraïna, això només ho cuida el Xakhtar i nosaltres. Ja hi vam ser l'any passat i només ens va guanyar el Manchester United. Va ser una mostra que anem pel bon camí".