El repte d'aquest vespre és majúscul i no m'atreveixo a fer pronòstics perquè pot passar qualsevol cosa. Ara bé, sí que tinc clar que el Barça, a banda del partit contra el cuer, fa massa dies que no manté la porteria a zero i està clar que cal afrontar el partit pensant que potser amb dos gols no n'hi haurà prou per passar. Caldrà paciència i aïllar la precipitació. I que el Barça no caigui en la trampa del rival: tot i haver d'anar per feina en busca de gols, no s'ha de desguarnir la defensa perdent la posició. O sigui que Albes i Jordi Alba poden pujar, però un s'ha de quedar. Faltes i córners en contra se n'han de forçar els mínims i, a l'altra àrea, s'ha de provar per tots costats. Si un agent comercial ven un producte de cada deu visites, doncs això: s'ha de xutar i xutar i xutar. Si cal 50 cops. I marcar.

El Barça necessitarà obrir molt el camp i per això li caldrà jugar amb dos extrems. Per què no Tello, que ha demostrat el seu poder desequilibrant. La verticalitat serà molt necessària en vistes al plantejament que proposarà el Milan.

Per arribar al 2-0 que igualaria l'eliminatòria caldrà molta paciència i un cop s'hagi assolit, encara més. Encaixar aleshores un gol seria mortal. Si el Barça a la primera part és capaç d'obrir la llauna, pot anar-se'n al descans amb el 2-0. Si al descans el marcador no s'ha mogut, poden començar els nervis i això és mal negoci en duels d'aquesta transcendència.

A la gespa pot passar qualsevol cosa. A la grada, no es pot fallar. El jugador número 12 ho ha de ser fins al minut 95 o 120.