Un gran Dani Mallo, un impecable Jose i un irreverent Pere Pons. Podria ser un bon resum del partit. Segur, un dels més vibrants de la Lliga. Amb remuntada, oportunitats a les dues porteries, gols, penals, aturades impossibles i patiment, molt de patiment. I al final, 3 punts. I pels que dubten, 48. A dos de la permanència, si ho prefereix Rubi.

I de nou una cara absolutament diferent als partits jugats lluny de Montilivi. I mancances, d'això també. Per exemple, a excepció de l'Elx, l'equip dels deu de la part alta de la taula que ?menys punts ha sumat a la segona volta. 10 de 24, poqueta cosa per convèncer a tothom que l'aspiració és real. Però ho és. Que no vol dir que sigui fàcil, ni que s'aconsegueixi, simplement que és factible i que l'equip ho lluitarà. Malgrat els partits de fora.

Ara, el Girona té l'objectiu difícil, però Las Palmas el té tres punts més lluny; la Ponferradina, quatre; el Sabadell, cinc; i el Còrdova set. I també perden a fora. I també viuen cada cop amb més tensió. Que és just el que no ha de tenir el Girona FC.

A Montilivi ja saben que, com a mínim, l'any vinent jugaran una sisena temporada a Segona A. I que s'haurà aconseguit amb un dels pressupostos més baixos de la Lliga. Deu vegades més petit que el del Vila-real. A la Plana sí que han de tenir pressió. Pujar o morir. A Girona no, lluitar i disfrutar. I si toca, toca.

I si em permeten, brillant l'aportació ahir a la retransmissió de La Xarxa del tècnic del Cadet A, Àlex Marsal. Oda a la base i a la feina a fer amb els nanos de la casa. Solvent, sòlid i efectiu: "treballem per veure més Pere Pons en el primer equip". Paraules en directe des del mateix estadi, envoltat dels seus jugadors. Els mateixos que aquest cap de setmana s'han carregat el poderós Espanyol (4-0). Set anys a la casa donen a l'Àlex una perspectiva que s'hauria d'escoltar més sovint.