Són tres punts més en l'apassionant cursa de fons que queda fins a final de Lliga, però de la manera com els va estacar el Girona fan que el partit d'ahir davant l'Osca pugui suposar un abans i un després. Montilivi va viure una tarda d'èpica, de remuntada i de serrar les dents per aguantar el 2-1 en un quart d'hora final amb els locals amb 10 i Mallo aturant un penal. Les cares de satisfacció delataven el neguit amb què s'havia aconseguit el triomf, en un afegit on Mallo es va haver d'estirar com mai per evitar que un cop de cap enrere de David Garcia ho hagués engegat tot a rodar. Els dits del capità, poc després d'aturar el penal a l'infalible Camacho, van certificar el triomf d'un Girona que respon de la millor manera a Vila-real, Las Palmas i la resta de rivals directes en la lluita pel play-off i l'ascens. A fora les coses no acaben de rutllar però a casa sí, encara que sigui amb penes i treballs. Aquest equip té gana, molta, i no pensa renunciar a res. Ahir ho va tornar a demostrar remuntant el 0-1 de Borja amb els gols de Felipe Sanchón i Acuña i serrant les dents fins al final després de l'expulsió de Migue. Per poc que s'espavili fora de casa, aquest equip té molt a dir.

Els resultats de la jornada no havien afavorit gens el Girona, que havia caigut fins al sisè lloc a causa de les victòries del Las Palmas i el Vila-real. Això no obstant i tal i com havia avisat Rubi, el moment que viu el Girona és per gaudir i no pas per estar pressionat. Sí que estava amb l'aigua al coll l'Osca, que va començar el matx a cinc punts de la salvació. La garrotada soferta a Gijón va fer que Rubi fes uns quants retocs a l'equip. A banda del retorn de Jose al lateral dret i de Richy pel sancionat Hurtado, el tècnic també va canviar les dues bandes. Així, Juanlu Hens i Bordas es van quedar a la banqueta deixant el seu lloc a Felipe i Jofre.

Tal i com era previsible, l'Osca va donar l'entrada a la pilota al Girona, en una clara demostració d'intencions. Rubi havia avisat que no seria senzill tombar la muralla aragonesa i per això anhelava un gol matiner que encarrilés la tarda. De seguida s'hi van posar els gironins però es van trobar amb un Luis García insuperable que va desviar un cop de cap de Migue i una rematada letal d'Acuña a córner. Havien passat només deu minuts i el Girona ensenyava les seves habituals armes de local. Montilivi vessava en la millor entrada de la temporada i se les prometia felices però en la primera aproximació visitant, l'Osca no va perdonar. Novo, a empentes i rodolons, es va desfer de Migue i va poder cedir perquè Borja, a plaer, situés el 0-1 al marcador.

Les coses començaven malament per al Girona que per acabar-ho d'adobar va veure com Tébar, marejat després d'una forta trompada amb un rival, no podia continuar. Eloi Amagat el va rellevar poc després del quart d'hora. Amb el gol, l'Osca tenia la feina feta. Al Girona, en canvi, li tocava no perdre el nord i tenir paciència. Els de Rubi van seguir fent, amb el seu habitual joc de toc i combinació, a la recerca de l'empat. Les ocasions, lògicament, van arribar però Luis García tornaria a evitar el gol gironí en aturar una bona rematada creuada de Felipe.

El guió era el que anhelava l'Osca. La tarda somiada pel tècnic argentí que ja es veia els tres punts al sarró quan Jorge Larena va rematar creuat davant Mallo. La pilota anava plorant camí del gol però el pal la va rebutjar a última hora. No valia a badar. Per molt injust que fos el marcador, el Girona no podia resignar-se. No ho va fer. Tanta pedra picada va donar fruits quan a la mitja hora de joc, Felipe Sanchón va controlar una pilota dins l'àrea i la va clavar a l'escaire on Luis García aquest cop no hi va poder arribar. L'empat va donar ales als gironins que van seguir assetjant la porteria rival. L'allau de joc del Girona era total i cinc minuts després, Acuña va rematar espectacularment de cap una gran centrada de Jose a gol per capgirar el marcador. S'arribava a la mitja part amb avantage però amb l'avís que calia rematar la feina.

El marcador era massa curt com per especular i per això, els de Rubi van sortir a buscar el tercer. Eloi, amb un xut des de la frontal i Jose, de jugada personal, van tornar a topar amb Luis García. Tanmateix, l'Osca no perdia la cara al partit i pressionava la sortida de Migue i Richy. El Girona no era el de la primera part i es trobava incòmode mentre els aragonesos que començaven a estirar línies i el partit s'embrutia. Un penal comès per Migue a Novo va suposar l'expulsió del central i l'oportunitat per Camacho d'empatar. L'aragonès no comptava, però, que Mallo li aturés magistralment el seu llançament i esclatés l'èxtasi a l'estadi. Restaven deu minuts de patiment extrem. Núñez va rematar als núvols i Mallo, altre cop, va aparèixer per desviar el cop de cap enverinat de David Garcia. Els punts es van quedar a casa, i la il·lusió de fer el play-off segueix intacta.