Ion Vélez no llença la tovallola. No ho va fer quan una greu lesió als creuats el va obligar a estar més de mig any fora de combat i tampoc ho pensa fer ara, tot i no gaudir de tants minuts com a ell li agradaria. La baixa de Benja, que es perd el que resta del curs, redueix la nòmina de davanters centre de la plantilla pel que, si finalment el club no mou fitxa i reforça el seu atac, al de Tafalla se li presenta un tram final de temporada amb molta més llum que no pas el que ha deixat enrere. Per si de cas, el navarrès segueix "treballant com sempre" amb un únic objectiu, "entrar a l'onze titular" i donar així un cop de mà a un equip que, ja obertament, aspira a ocupar una de les places que donen dret a lluitar per l'ascens a Primera.

És cert que els números no estan de la seva part. Que juga poc, segurament menys del que voldria. És cert que, amb només 238 minuts a les botes, dues derrotes en les seves dues úniques titularitats, cap partit complert i només un gol (el 5-1 contra el Las Palmas), més d'un tindria l'ànim pel terra. No pas Ion Vélez, un futbolista capaç d'haver deixat enrere una gravíssima lesió als lligaments creuats que el va tenir de baixa durant més de mig any. El navarrès, demana pas. I ara que no hi és Benja, una "baixa molt important" segons el mateix davanter, encara més. "Jo m'ho prenc igual, amb o sense Benja. Treballo cada dia per ser a l'onze. I ara, que som menys a dalt, amb més ganes si és necessari. Notarem la seva baixa, però tots plegats ens hem guanyat el dret de jugar el play-off. I hem d'intentar-ho sense ell, encarregant-nos la resta de fer el seu paper sobre la gespa", valora, satisfet també per la confiança que Rubi li ha dipositat des que a l'agost arrencava la temporada. No pel que fa els minuts, sinó per nomenar-lo cada dos per tres i per elogiar el seu treball en els entrenaments i també quan li ha tocat saltar al camp.

Manté Ion Vélez intacta la paciència. Així li ho ha ensenyat la vida i així mateix ho expressa, quan subratlla que està "perfectament preparat" per si diumenge ha de jugar contra l'Osca, ja sigui d'inici o fer-ho durant només uns minuts. "He passat moltes coses durant la meva vida esportiva que m'han fet tenir paciència i també constància en moments com aquests", resumeix.

I no vol valorar si l'equip marca més o menys gols que abans i si aquest és el mal que ha fet que el Girona hagi baixat el seu rendiment respecte als primers mesos de competició: "No sé què diu la gent, si marquem o no. El que és cert és que a casa encara funcionem. A fora baixem una mica el nivell, però el sotrac tampoc ha estat tan important. Hem d'intentar localitzar quines errades cometem i no repetir-les", s'explica. Admet que jugar fora de casa "és complicat" en aquesta categoria i es felicita perquè "ara ens queden més partits a casa que no pas a domicili". Tot i això, no es refia del calendari: "Els equips de sota treuen molts punts al final de Lliga. No serà fàcil".