«Tothom va a buscar l´or, seria dur no obtenir medalla»

LLUÍS RIBERA Joel González, bicampió del Món (2011 i 2009) i d’Europa (2012 i 2010) en la categoria de -58kg, parteix com un dels favorits per endur-se la medalla d’or en la seva estrena a uns Jocs, aquest dimecres a partir de les 10.15 h en un primer combat, a vuitens de final, contra el suec Uno Sanli. El taekwondista figuerenc del gimnàs Tae-Sport de Vilafant, de 22 anys, va obtenir el bitllet per a Londres el gener passat a Kazan (Rússia) i tindrà com a suplent el seu amic i company de tatami Javier Marrón.

González es va iniciar en el món del taekwondo als 11 anys al gimnàs del seu pare, Pedro González, tot i que el primer esport que va practicar va ser el futbol,  a la Fundació Esportiva Figueres. Té les carreres d’Empresarials i Criminologia entre mans, però el seu gran examen de l’estiu serà aquest dimecres al pavelló ExCeL, en un dia on es concentrarà tota la competició per decidir si González segueix sent el rei mundial del tatami en pes mosca. En cas de pujar al podi, es convertiria en el segon esportista altempordanès que ho aconsegueix després del rosinc Xavi Bosma, jugador de vòlei platja que va obtenir la medalla de plata a Atenes

L’actual número 1 del rànquing de la WTF en -58 kg és conscient del seu favoritisme als Jocs i, pel cap, només li passa tornar a casa amb l’or entre les mans.

Com se sent per poder participar en els seus primers Jocs?
Molt bé, amb moltes ganes i il·lusió. És una etapa molt important per a mi i guanyar una medalla seria una passada.

L’or és l’objectiu?
L’or ha de ser el més important i el que tothom va a buscar. No es va a uns Jocs a buscar una bona marca, sinó a intentar quedar en el primer lloc.

Entén que des de fora el vegin com el favorit per aconseguir-lo?
Sí que ho puc entendre, perquè porto quatre anys a dalt de tot i tinc moltes possibilitats. Però això no vol dir res, ja que és esport i mai se sap el que pot passar.

Coneix a tots els rivals?
M’he enfrontat a gairebé a tots, menys al coreà Dae-Hoon Lee, a l’egipci Tamer Bayoumi, al colombià Oscar Muñoz i al costa-riqueny Heiner Oviedo, que pot ser una de les sorpreses.

Amb qui creu que es disputarà el primer lloc?
L’or crec que ens el podem disputar amb el rus Alexey Denisenko i Dae-Hoon Lee.

Quins són els punts febles dels seus rivals?
Tothom està fent un estudi molt intens dels rivals. El punt feble dels meus rivals és que jo estigui bé i que el ritme dels combats sigui molt intens.

Tot i tenir dos Mundials i dos Europeus, encara nota la pressió?
Sempre n’hi ha. Sé que haig d’estar al màxim, i si vaig amb les mateixes ganes que els últims anys crec que les coses sortiran.

Si les coses es torcen, encara li quedaran entre dos i tres Jocs més...
Vull pensar en competició en competició, però si no surt bé sé que em queda temps per endavant.

No pujar el podi seria una decepció?
No parlaria de decepció, sinó de cop dur. L’objectiu és aconseguir una medalla i és complicat, però faré tot el possible.

Tindrà el figuerenc Javier Marrón com el seu suplent...
La veritat és que tenir-lo a ell, a la xicota, la família i els com­panys allà és un gran suport.

Com ha influït la seva decisió perquè l’acompanyés a Londres?
Vam arribar un acord amb la Federació i entre els dos vam decidir que el millor és que vingués ell com el meu suplent. Ha estat una gran ajuda per a mi els últims anys, sempre hem corregit els errors i hem lluitat junts.