A ritme d´un punt i mig per partit

GIRONA/LEMONA | MARC BRUGUÉS
Tres victòries en 24 jornades, un punt dels darrers 15 en joc, un gol marcat en 6 partits i el propietari del club amb les maletes fetes per vendre i marxar. Un panorama, més que desolador, força pelut. El Girona ha millorat defensivament amb l'arribada de Josu Uribe però tot el que ha guanyat per un cantó ho ha perdut per l'altre. I és que amb el tècnic asturià no s'encaixen tants gols, però per contra s'ha perdut l'espurna en atac i no es fa gol ni per equivocació. Tot plegat ha fet que el Girona s'hagi passat gairebé una volta sencera (19 jornades) en posicions de descens i gairebé no conegui el que és viure tranquil aquesta temporada. Amb aquests números, les places de més amunt del lloc 19 a la taula són per al conjunt gironí, la dimensió desconeguda. I és que esgarrifa només de fer-hi atenció: el Girona s'ha estat 19 jornades de les 25 disputades en descens i des del mes d'octubre que no en surt. Mentre hi ha vida hi ha esperança i la realitat diu que amb 18 partits per disputar i 54 punts en joc, el Girona encara no està sentenciat. Les estadístiques històriques diuen que és gairebé missió impossible salvar-se amb un bagatge tan escàs a aquestes alçades de la competició. El Logronyès 97-98 i el Poli Ejido 01-02 ho van aconseguir havent fet menys punts que el Girona a la primera volta però la gesta més gran de la història de la Segona Divisió A des que la categoria té 22 equips la va signar l'Eibar d'Alfonso Barasoain la temporada 98-99. El tècnic basc, que també va salvar en la darrera jornada de la 90-91 el Palamós del descens té la fórmula màgica. "Agafar una mitjana de punts com la del 10è classificat" i "saber transmetre la força mental i confiança necessària als jugadors en cada entrenament".
Aquell Eibar 98-99, amb clàssics del fubol basc com Bixente, Artetxe, Iturrino, Iru, Arenaza, Gaizka Garitano, Mikel Kortina i un jove Aitor Ocio va caure en descens a la jornada 4 i va acabar la primera volta amb 18 punts. Després de 24 partits jugats, el conjunt basc tenia 19 punts, només 2 més que el Girona a l'actualitat. La directiva guipuscuoana havia rellevat Enrique Ormaetxea per Alfonso Barasoain a la banqueta i els resultats tampoc estaven arribant. Va ser precisament a la jornada 25 quan l'Eibar va despertar en imposar-se al camp del Mallorca B (0-1) i guanyar la setmana següent a casa l'Atlètic de Madrid B (3-1). Els 6 punts seguits no van treure l'equip del pou i el descens semblava una realitat després que no fos capaç de guanyar en les 9 jornades següents. La reacció trigaria a arribar però ho va fer. La fita començaria a escriure's en la jornada 35. L'Eibar era 21è amb 27 punts i veia les places de salvació a 13 punts. La distància semblava insalvable per a un equip deprimit i amb 8 jornades per jugar-se. Una victòria a Mérida, 2 empats contra Leganés i Badajoz i 5 victòries en les 5 darreres jornades combinades amb l'esfondrament del Mallorca B van culminar amb una salvació història en la darrera jornada amb la golejada al Toledo (3-0).

El miracle del Palamós 90-91
Alfonso Barasoain entrena actualment el Lemona (2a B), un equip més enfonsat que el Girona (14 punts) i els jugadors del qual encara no han vist ni un euro en tota la temporada. La missió enguany és més que complicada però Barasoain ha demostrat durant la seva carrera que és un consumat especialista en situacions límit. I aquí, a les comarques gironines, els seguidors del Palamós ho saben bé. Cal remuntar-se fins a la temporada 90-91, també a Segona A, quan Emili Caballero va contrac?tar-lo en la jornada 16 per substituir Roberto Álvarez. Aquella temporada -les victòries encara valien 2 punts- el Palamós va caure en descens en la jornada 26 i no en va sortir fins a la darrera (38). Barasoain recorda que en aquella ocasió van comptar amb el "factor sort" perquè van arribar a la darrera jornada al camp del Sabadell sabent que amb un empat ambdós estaven salvats. "És important arribar a tenir aquesta possibilitat. Amb un punt menys, aquest escenari no hauria estat possible" recorda.
Barasoain admet que les comparacions són "complicades" en futbol i que en cap cas vol donar consells a Uribe sinó simplement recordar les experiències a Eibar i Palamós que van acabar amb final feliç. "Que ningú abaixi els braços, que 54 punts són molts", acaba.