´Cal transmetre amb mentalitat germànica que encara és possible´

MARC BRUGUÉS | GIRONA/LEMONA
Barasoain recorda els seus 4 mesos a Palamós l'any 1991 com una experiència "fantàstica". L'equip es va salvar i el tècnic hi va fer grans amics i va gaudir com un "boig" del clima de la Costa Brava. Vuit anys més tard el miracle l'aconseguiria amb l'Eibar evitant les brases en una última jornada d'infart. Ara, recorda les vivències mentre intenta una altra fita: salvar el Lemona del descens a Tercera Divisió.

El Girona està força encallat però aquell Eibar sí que estava enfonsat, a 13 punts de la salvació a manca de 8 partits. Quin va ser el secret per salvar-lo?
Una de les claus és que l'entrenador sàpiga transmetre la seva força al cos tècnic i jugadors. Cal fer-ho de manera constant i amb una mentalitat podríem dir-ne germànica per tal que els quedi més que clar que fins que matemàticament no hi hagi solució tot és possible. L'altra és mantenir una mitjana d'1,5 o 1,6 punts per partit, la que pugui tenir el 10è classificat de la categoria. No és complicat eixugar una diferència de 6 punts amb tants partits per endavant.
És complicat evitar que els jugadors perdin la fe?
Cal tenir l'habilitat de no enviar-los sempre el mateix missatge. S'ha de canviar perquè no els entri per una orella i els surti per l'altra.
I a la gent, l'afició i l'entorn, com se la pot engrescar perquè no caigui en l'abatiment?
No gaire més que dir-los que cal seguir treballant. Sona a tòpic però és així. I és el que s'ha de fer encara que cada dia n'hi hagi menys ganes. El que ho viu pitjor de tots és l'entrenador perquè està sol. Els jugadors al cap de dos dies s'obliden que han perdut però el tècnic sempre hi és i està sol. A cada entrenament, encara que no sigui cert ha de trasmetre confiança. Si no ho fas, tens la seguretat que no te'n sortiràs. Aquesta temporada al Lemona intento fer el mateix però no ho estic aconseguint. Els nois no han cobrat en tot l'any i motivar-los és una lluita constant .
Expliqui'm si va fer alguna promesa si aquell Eibar se salvava.
Doncs sí. Vaig prometre que aniria des de Gernika, el meu poble, fins al Santuari d'Arrate, a Eibar, a peu. Són 40 quilòmetres i es fan en 7 hores però ens vam perdre i al final vam trigar unes 12 hores. Ens havíem salvat i ja no importava fer tard a dinar! Aquest any he dit que si ens mantenim escalaré la pedrera d'on s'extreu el material per fer ciment aquí Lemona. (riu)
Fa més anys, al Palamós també va aconseguir una salvació miraculosa.
Vaig arribar també en situació de descens amb només 19 punts però sí que és cert que aquell cop vam comptar amb el factor sort. A penúltim partit jugàvem contra el Figueres que tot i no jugar-s'hi res va estavellar una pilota al travesser al darrer minut (Urbieta). A la darrera anàvem a Sabadell i vam empatar a zero. A tots dos ens valia l'empat per salvar-nos perquè Bilbao Athletic i Elx s'enfrontaven entre si i qui perdia baixava (3-0, per als bascos). Ens va anar rodó però l'important és poder arribar en aquestes circumstàncies ja que si haguéssim tingut tan sols un punt menys ja no hauríem pogut estar vius fins a l'últim partit.