El millor Girona de la temporada ha durat ben poc. Quinze dies, concretament, després que ahir el conjunt de Raül Agné fos incapaç de superar el Sabadell en un partit assenyalat amb vermell per tothom com el punt de partida cap a la tranquil·litat. Es va lluitar, es va intentar i ho van posar tot sobre el terreny de joc però no n'hi va haver prou. El gol de Moha, al límit de la mitja part, va servir simplement per neutralitzar el que havia marcat abans Lanzarote (m.10). D'acord que fa tres partits que l'equip no perd, que es detecta algun símptoma per a l'optimisme, però la realitat diu que la progressió avança massa lentament i que se segueix en zona de descens.

Novament el Girona va tornar a anar a remolc en el marcador i així, és sempre molt més difícil. Encara que l'equip es buidi i, també cal dir-ho, tingui més ocasions i faci més mèrits que el rival per guanyar. El punt sumat en el derbi és, de totes totes insuficient, per a un equip que s'està consolidant a baix. I és que sembla que no hi hagi maneres de tenir un partit tranquil, d'aquells que es guanyen amb claredat i autoritat. Dels que donen confiança i motius per a seguir creient que aquest equip té nivell per sortir d'on és.

La glopada de moral que va suposar l'empat al Miniestadi, encadenada a la victòria davant l'Hèrcules, feia que el Girona arribés a la cita d'ahir en el millor moment de la temporada. El Sabadell, en canvi, es presentava a l'estadi en clara línia descendent, la qual cosa el convertia, d'entrada, en la millor presa possible. Se les prometien molt felices els aficionats gironins que confiaven que, d'una vegada per totes, el Girona aixequés el vol i deixés enrere les posicions de descens. A vegades però, els equips que vénen d'una mala ratxa acostumen a ser els més perillosos. I així va ser com el Sabadell veient que als jugadors del Girona els tornaven a tremolar les cames van aprofitar-ho per clavar la primera plantofada als d'Agné. Lanzarote va culminar de voleia una jugada de tiralínies començada per Bermudo i Florian mentre els gironins s'ho miraven amb passivitat. Deu minuts i el partit ja feia pujada.

El gol va servir per despertar un Girona que a partir del 0-1 va començar a trepitjar l'àrea visitant. Es va protestar un penal molt clar sobre Jandro i De Navas va treure una mà salvadora quan el xut de Coro ja es colava al fons de la porteria. Hi havia senyals de vida. Tot i això, mancaven les idees i el bon posicionament tàctic del Sabadell dificultava encara més que el Girona carburés. Els vallesans es limitaven a tocar i tocar mentre el Girona vivia de buscar Coro i Moha; una estratègia arriscada però segura. I és que en una d'aquestes, el marroquí, habilitat per Coro, la va creuar de meravella davant la mitja sortida de De Navas per tornar a igualar el partit. Al límit de la mitja part, el Girona mostrava la seva millor cara i va aconseguir acorralar, sense premi això sí, els arlequinats.

La represa va començar amb el mateix grau d'intensitat del tram final de la primera part. El Sabadell, mitjançant el trivot format per Juanjo, Hèctor Simon i Puigdollers generava joc a través del toc i la combinació i de passada no deixava maniobrar els pensadors gironins. Agné ho va veure i va retirar Jandro del camp per donar entrada a Juanlu Hens. De mica en mica el temps s'anava esmunyint i les presses arribaven a les cames gironines, que veien com els arlequinats començaven a conformar-se amb l'empat.

Els de Carreras no es van aproximar en tota la segona part a la porteria de Santamaría però mai van deixar de tenir controlat el Girona. Més amb el cor que amb el cap, els locals es van llençar a l'atac a la recerca d'un gol miraculós. L'expulsió d'Olmo, a quatre minuts del final, hi podia haver ajudat. Dani Nieto que com sempre havia revitalitzat l'atac local, feia la guerra pel seu compte i Coro tampoc tenia el seu dia. Així és impossible i més si el porter visitant treu una mà increïble a un gran xut de Juanlu Hens en l'últim esforç.