Sembla que al Girona li agrada jugar amb foc. Sembla que li encanta posar l'ai al cor a la seva gent, perquè després, si s'escau i si aquesta arriba, la reacció sigui encara més heroica. Va haver de tornar a remar ahir contracorrent l'equip de Raül Agné, va tornar a veure com l'adversari de torn, aquest cop el Barcelona B, s'avançava en el marcador sense fer gran cosa i posava l'escenari més que complicat per als blanc-i-vermells. Però una vegada més, com ja ha passat en més d'una ocasió aquesta temporada, la revifalla del segon acte, l'empenta gironina un cop deixat enrere el descans, permetia enterrar una nova primera meitat amb massa errades per aixecar-se a temps. Del 2-0 al 2-2.
Semblava que tot el treball fet ara fa una setmana contra l'Hèrcules, que totes aquelles bones sensacions recuperades al tombar el líder set dies endarrere, quedaven en un no res ahir al Miniestadi. En mitja hora, dues úniques rematades a la porteria de Santamaría a càrrec de Rodri, posaven el Barça B amb un avantatge massa ampli pel que s'estava veient sobre la gespa. El Girona, amb un dibuix innovador i noves peces d'entrada (sense Juanlu, lesionat, ni Dorca, sancionat, Agné tirava d'un sol pivot a la mitja i donava la titularitat per primer cop aquesta temporada a Garmendia), mostrava les dents ben aviat. No havia vingut al Miniestadi a passejar, sinó a "disputar la pilota" al filial blaugrana, com bé havia profetitzat Raül Agné en la prèvia. Abans dels deu minuts, Garmendia i Coro ja havien avisat de les intencions dels blanc-i-vermells, que feien de la pressió una arma mortífera per evitar que el seu adversari pogués respirar amb comoditat.
Tanmateix, els mals endèmics que semblen perseguir l'equip blanc-i-vermell aquesta temporada tornaven a treure el cap en el moment menys oportú. En una acció a pilota aturada, un servei des de la cantonada, Rodri culminava una sèrie de despropòsits amb el primer gol de la tarda. El Barça B, sense fer res de l'altre món, es trobava amb un avantatge en el marcador que tallava de soca-rel les intencions inicials d'un Girona que, amb la clatellada, semblava amagar el cap sota l'ala.
Va despertar l'equip d'Eusebio Sacristán, que de mica en mica es va apropiar de la pilota, la seva millor arma per acostar-se, encara que sense perill, a les proximitats de Santamaría. El domini blaugrana va tornar a donar els seus fruits, però novament va ser arran de l'infortuni blanc-i-vermell; l'equip d'Agné va mostrar una vegada més massa facilitats defensives, fet que va aprofitar el Barça B per donar un cop que per a molts podria semblar definitiu. Deulofeu va collir una pilota morta a la zona d'atac del Girona, va córrer fins a l'àrea visitant, on va fer el que va voler davant un Migue massa tou; la centrada del de Riudarenes la va rematar al fons de la porteria Rodri, massa sol en atac.
2-0 i tot coll amunt. Com a Almeria, com a Xerez. Calia remar de valent, calia tirar d'èpica si es volia esgarrapar un resultat positiu. I més que hauria calgut si Sureda Cuenca no hagués anul·lat un gol al filial barcelonista que hauria suposat el tercer dels d'Eusebio.
Però el Girona, aquell equip al qual sembla agradarjugar amb foc, va despertar a temps. Amb tota la segona meitat per davant, Agné i els seus homes van picar pedra, van tirar d'orgull i no van abaixar els braços a la caça del gol. I aquest va arribar. Primer, quan Benja, bregador com ningú, va guanyar una pilota que semblava perduda dins l'àrea, va escorar-se un xic a l'àrea però va col·locar a la perfecció el seu xut per batre Oier Olazábal i encendre la nodrida representació d'aficionats gironina, massa apagada fins llavors.
El gol va confirmar que la reacció gironina era una realitat. Amb Dani Nieto sobre la gespa i amb un Jandro que, tot i estar fos, no va endreçar la seva qualitat, el Girona s'ho va creure. Fruit d'aquesta fe, Coro, en ratxa golejadora, aconseguiria l'empat quan va col·locar la pilota on ningú hi podia arribar després que Nieto fos incapaç de veure porteria quan ho tenia tot al seu favor (2-2).
Amb l'empat, hauria pogut passar de tot. Soriano la va estavellar al pal i Jandro, completament sol enfront Oier, va tenir l'ocasió d'arrodonir una remuntada que, malgrat quedar-se a mitges, permet al Girona no tornar de buit a casa.
M.Brugués/C.Rosell
barcelona. enviats especials
