m

Joe Frazier, campió del món dels pesos pesants, i que ha passat a la història per derrotar Mohammad Alí, abans Casisus Clay, d'un ganxo al mentó, al Madison Square Garden de Nova York, va morir als 67 anys víctima del càncer. El gran campió, que va acumular milions de dòlars en la seva carrera professional, havia viscut els seus últims anys modestament i entrenant joves per guanyar-se el pa. Ara, per la seva mort, se'l recorda, però, fonamentalment, pels seus combats amb Alí. La seva vida, la seva carrera, sembla un apèndix de la de Clay. Hi ha entre ells vivències paral·leles. Les seves vides han acabat sent el final dels déus.

Frazier va ser un gran campió. Va guanyar la medalla d'or olímpica a Tòquio el 1964. Alí ho havia fet quatre anys abans a Roma, en els pesos semipesants. La vida dels dos púgils podia haver estat escrita per Conan Doyle, pels traços dramàtics i èpics de les dues biografies. O per Carlos Cortázar encara que aquest va dedicar les seves millors línies a José "Mantequilla" Nápoles. La boxa, avui contra les cordes, ha tingut literatura extraordinària i cinematografia excepcional, encara que això sí, dins del capítol del cine negre. Ara, camina per la perifèria de les notícies. En molt poques ocasions és titular mundial com ho van ser els combats entre Frazier i Alí.

La boxa èpica potser es va acabar amb els tres combats dels dos colossos dels grans pesos. Alí va tornar de Roma eufòric pel seu triomf i es va topar amb una societat que seguia marginant als negres de manera brutal. Decebut, va acabar llançant la medalla d'or al riu Ohio. Després se les va tenir amb el Govern al negar-se a combatre en la guerra del Vietnam. Se li va cancel·lar la llicència i no va poder boxejar. El retorn, contra Frazier el 1971, va ser la seva gran derrota al Madison.

A partir d'aquest moment, els dos púgils van encapçalar dos grups de promotors i aficionats que van disputar sobre quin dels dos era el gran campió. Al Madison es van tornar a enfrontar el 8 de març de 1971. Va vèncer Alí i la pugna no va cessar. Els grans promotors de la boxa van muntar a Manila la segona revenja. Allà van organitzar un gran espectacle en el qual es van comptabilitzar milions de dòlars. Mai s'havien aconseguit xifres semblants. Les televisions de gairebé tot el món van adquirir els drets de transmissió.

El negoci de les revenges

En els prolegòmens, els dos boxejadors van muntar el seu personal espectacle enfrontant-se, insultant-se i pronosticant un combat a mort. Els dos eren rocosos, grans colpejadors i bons encaixadors. Eren dos tipus disposats a no concedir el mínim avantatge. Va vèncer de nou Alí i el negoci de les revenges es va acabar. Frazier ha mort de càncer de fetge i Alí és un ancià que lluita contra el Parkinson.

Amb la mort de Frazier la premsa torna a comptar en les seves pàgines amb l'èpica de la boxa. Aquest esport ni tan sols reviu en èpoques de precarietat econòmica. En països com Espanya és un esport molt mal pagat i el número de professionals disminueix constantment. Ja s'ha donat el cas que el campió d'un pes s'ha hagut de retirar per no tenir adversari amb qui enfrontar-se.

La boxa sempre ha sigut un esport perillós, que deixa seqüeles importants. El cervell pateix ?microlesions que acaben manifestant-se en la parla. Tres de les últimes figures de la boxa espanyola han estat més que joguines trencades: Urtáin es va suïcidar, "El Potro" de Vallecas viu assetjat pel pitjor de la societat actual i Periquito Fernández viu a la seva terra abandonat, sense recursos i sense lloc on aixoplugar-se. A Espanya no hi ha hagut necessitat de prohibir la boxa. Es mor lentament, però es mor.

Alí va confessar que els insults a Frazier eren per alimentar el morbo de l'espectacle i amb la mort d'aquest va dir que sempre el va respectar i el recordarà amb admiració. En el gran combat del Madison tots dos van percebre 2,5 milions d'euros. En aquest combat Alí va caure en el quinzè assalt.

Frazier va caure derrotat en el dotzè i en l'últim els cuidadors d'aquest van optar per l'abandonament. Frazier s'havia quedat cec en el tapís. En el primer, tots dos van anar a l'hospital després del seu dur combat. Clay es va rebel·lar contra la societat del seu temps i va acusar Frazier d'haver pactat amb els blancs. Tots dos van portar al ring alguna cosa més que la lluita per la primacia esportiva. Dues vides que van acabar patint els pitjors cops fora del ring.