Final. El Mundial 2011 abaixa les persianes, la categoria de 125 cc ja és història i el rosinc Maverick Viñales pot estar d'allò més content. I Paris Hilton, que ahir no va voler perdre's l'última prova del campionat, també. Xest ahir acollia la darrera cursa d'aquest 2011 i Viñales, a qui pràcticament ningú coneixia fa sis mesos, va deixar una última exhibició. L'altempordanès va segellar al GP de la Comunitat Valenciana la quarta victòria en la temporada del seu debut -en la qual ha batut rècord de precocitat- i, de pas, va recuperar la tercera posició de la general que li havia pres l'alemany Sandro Cortese unes setmanes enrere. Al capdamunt del podi, a més de la cap del seu equip Paris Hilton, que no va desaprofitar l'oportunitat de fer-se veure, el va acompanyar Nico Terol, que va poder certificar matemàticament el títol mundial per davant del seu únic rival pel títol, el francès Johann Zarco, que va caure per primer cop aquesta temporada.
A la sortida, l'autor del millor temps d'entrenaments, el britànic Danny Webb (Mahindra), no va defraudar i es va situar líder mentre rere seu s'apilonaven Héctor Faubel (Aprilia) i Maverick Viñales; de la seva banda, Johann Zarco (Derbi), que sortia des de la primera línia, es va veure superat per diversos rivals i veia com se li complicava la lluita pel títol.
Poc després Héctor Faubel es desfeia de Webb i la pressió podia amb Zarco, que veia com s'escapaven els seus rivals, arriscava més del compte i tastava el terra. Era la primera vegada en tota la temporada que el francès no acabava una carrera i Nico Terol -a qui van avisar des del box- es proclamava matemàticament campió del món. Al d'Alcoi no li feia falta ni tan sols acabar la prova, però animat pel títol va començar a remuntar.
Al davant, Héctor Faubel semblava que s'escapava quan va situar-se a més d'un segon i mig del trio format pel gironí Viñales i els alemanys Sandro Cortese (Aprilia) i Jonas Folger (Aprilia). Poc després, Terol contactava amb Folguer i s'integrava al grup perseguidor.
Viñales comença la reacció
Però de mica en mica, Viñales espremia al màxim la seva Aprilia i, en la volta 10, aconseguia igualar-se amb Faubel mentre al darrere Sandro Cortese queia. L'emoció cada cop era més gran i Terol, que ja tenia en el punt de mira la parella del davant va forçar el ritme fins a atrapar-los tres voltes després. Terol ja era líder de la carrera, seguit per Viñales i Faubel i ja amb la resta de pilots molt despenjats.
A més de situar-se líder, Terol va intentar escapar-se dels seus rivals i en el setzè gir va marcar una volta ràpida que deixava clares les seves intencions de celebrar el títol amb una victòria. Però en la volta següent, Viñales i Faubel li tornaven la moneda superant el seu temps. Al tram final de la carrera Viñales i Faubel van tornar a l'atac i Terol, que per damunt de tot volia ser al podi per celebrar el títol, va decidir no arriscar-se. Va ser aleshores quan va tornar a apareixer una espurna del millor Viñales; en poques voltes va imprimir un ritme infernal que li va permetre superar Faubel en més de tres segons a la recta de meta i apuntar-se el quart triomf de la temporada. Maverick ja ha deixat de ser una promesa per convertir-se en realitat. I amb un futur increïble.
