No hi ha manera. Ja pot Roberto Santamaría, porter del Girona, encomanar-se a la verge, resar cada nit, tirar de supersticions o esforçar-s'hi. Ja pot el navarrès escridassar els seus, buscar explicacions a tort i a dret. Sembla difícil, complicat i, a aquest pas, per què no impossible, que els blanc-i-vermells, aquell equip titllat de "rocós" i "defensiu" ara fa poques temporades, sigui capaç de tancar amb pany i forrallat la seva porteria. Han passat 11 jornades, s'ha disputat més d'una desena de partits i el Girona, compartint aquest privilegi amb l'Osca, s'han convertit en els dos únics equips de la categoria que setmana rere setmana han encaixat gols, en cap partit han estat capaços de deixar la porteria a zero.

No hi ha manera. Han transcorregut ja 11 partits de Lliga i la defensa del Girona fa aigües. No acaba de funcionar. Si més no, així mateix ho diuen les estadístiques, quelcom d'allò ben útil per poder demostrar quin és el rendiment d'un equip. I el dels catalans, pel que fa a l'hora d'evitar gols, no acaba de ser prou positiu. En 11 partits, els blanc-i-vermells ja són els més golejats de tota la categoria, amb 22 dianes en contra. Matemàtiques en mà, això trasllada a una realitat encara més preocupant: l'equip encaixa una mitjana de 2 gols per matx, el que obliga, com a mínim, a veure fins a 2 vegades porteria per intentar esgarrapar un punt.

Amb aquests guarismes com a referent, no és d'estranyar que, a dia d'avui, el Girona hagi estat incapaç d'aguantar el zero a la seva porteria en aquest primer quart de temporada. No ho ha fet encara, quelcom que ha aconseguit en 6 ocasions en tot el 2011, però sempre en partits de la temporada anterior, també amb Raül Agné a la banqueta. Des del passat mes de gener, els catalans han estat imbatuts contra el Numància (2-0), davant l'Osca (0-1), al camp del Vila-real B (0-1), a casa amb Granada (2-0) i l'Albacete (3-0) i, finalment, a l'estadi del Celta de Vigo (0-4). És curiós observar com, ja parlant d'aquest curs 2011/2012, el Girona s'ha vist les cares amb 4 d'aquests 6 mateixos equips; ?enguany, però, la sort no ha estat la mateixa i, a banda de no ser capaç de repetir cap victòria, només ha sumat 2 punts davant aquests adversaris i ha encaixat 6 dianes.

Més dades per comprovar com el rendiment en defensa, a banda de disminuir respecte a la passada temporada, és un dels punts més febles d'aquest equip. Si agafem les 11 primeres jornades del curs 2010/2011, just en el mateix moment en el qual ens trobem ara, el Girona havia estat capaç d'aguantar el zero en contra en fins a tres ocasions (Recreativo, Valladolid i Ponferradina), fet que li havia suposat 7 punts de 9 possibles. En cas de començar a emular aquests registres, el Girona actual farà un pas endavant cap a una revifalla que comença ja a ser necessària.

De més a menys golejats

22

21

21

19

18

17

17

16

15

14

13

13

13

12

12

11

11

10

9

8

8

4