María Caballero, Aquilino Navarro i Francisco Caballero recordaran el dia d'ahir com aquell en el qual (amb 85, 77 i 83 anys, respectivament) van tornar a néixer. I és que les conseqüències que va deixar el quart aiguat més gran de la història en el mes de juny els va afectar de ple: els tres van quedar atrapats en el seu vehicle quan una riuada d'aigua i fang els va empènyer dins d'un terreny agrícola a uns dos quilòmetres de la localitat d'Alginet.

Amb el temps en contra seu (doncs l'aigua va començar a omplir el vehicle), van telefonar el seu nebot Julián Bonet, que viu al municipi, alertant-lo del que havia passat avisant-lo que "s'afanyés a arribar perquè, en cas contrari, en vint minuts morirem ofegats».

María, Aquilino i Francisco, naturals d'Algemesí, es van pujar al cotxe, com cada diumenge, per visitar a Alginet el seu nebot Julián Bonet. No obstant això, no van comptar amb les destrosses i inundacions que els prop de 61,8 litres per metre quadrat que es van registrar a Algemesí havien deixat a la zona. «Són persones molt grans», va alertar Julián.

Així, quan Francisco Caballero, que anava al volant, va seguir la ruta habitual es va trobar amb que el pont que havien de creuar per arribar a Alginet estava inundat. De mutu acord van decidir canviar la ruta del viatge per un camí rural per arribar a la seva destinació, en lloc de fer mitja volta.

Només entrar en el camí, una riuada d'aigua i fang els va empènyer fins a l'interior d'un dels camps. «En passar, l'aigua ens va arrossegar de seguida», li van explicar al seu nebot. Va ser llavors quan el pànic els va fer telefonar a Julián per advertir-li vagament (doncs no coneixien amb certesa on es trobaven) de l'incident amb la finalitat de que anés a rescatar-los.

«La veritat és que no sabia on buscar-los, no m'havien donat indicacions precises», va assegurar Julián. Quan hiva arribar, els bombers, la Policia Local d'Alginet i la Guàrdia Civil ja havien començat la maniobra de rescat: la Guàrdia Civil va trencar els vidres del cotxe i va treure amb una corda a cadascun dels viatgers. Primer van treure a María per la finestra de darrere que, operada del maluc, porta temps sense poder caminar. Després va ser el torn del conductor, Francisco, i més tard el d'Aquilino.

«Deu minuts més i haurien mort ofegats», va lamentar. I és que quan es van efectuar les labors de rescat, l'aigua ja els arribava al coll. «Estaven tan paralitzats per la por que ni tan sols s'havien tret el cinturó de seguretat», va assegurar Julián.

Els agents sanitaris els van atendre in situ i, després de comprovar que no tenien ferides greus, els van traslladar en ambulància a l'Hospital de la Ribera on van detectar que María tenia un vidre incrustat en una de les seves cames. A les cinc de la tarda, els metges els van donar l'alta.