La porta de la Moncloa es va obrir ahir per a la sortida de Mariano Rajoy quan el PNB va confirmar que donaria suport a Pedro Sánchez per rellevar el líder popular de la Presidència del Govern espanyol. La decisió judicial de la trama Gürtel es convertia així en la sentència que precipita el final d'una cursa que ningú preveia que seria tan abrupte.

Els nacionalistes bascos van salvar el govern de Rajoy fa una setmana en donar-li oxigen per tirar endavant els comptes de 2018 que li permetien exhaurir la legislatura. Després, la primera sentència del cas Gürtel -un dels casos de presumpta corrupció que afecten directament la cúpula popular-, les cartes s'han girat en contra. L'Audiència Nacional condemnava l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, a una pena de 33 anys de presó, considerava provada l'existència d'una caixa B en el partit i, en conseqüència, el declarava responsable civil. I llançava un torpede en la línia de flotació del mateix president del Govern: l'Audiència qüestionava obertament la credibilitat del testimoni de Rajoy al judici.

I aquest va ser el punt de partida del PSOE. El secretari d'organització socialista, José Luis Ábalos va ser el responsable de presentar i una moció que va centrar en la necessitat de regenerar la política, en la responsabilitat i en l'ètica.

El debat entre l'aspirant socialista i el president va quedar diluït precisament pels arguments ja emprats per Ábalos. Rajoy es va mostrar enfadat i irònic i va acusar els socialistes de no veure la pròpia corrupció. Sánchez, que no va fer un discurs brillant, va deixar anar només una nova idea: que Rajoy dimitís abans de perdre la moció.

El centre d'atenció es traslladava a la tarda. I Rajoy va decidir no assistir a la continuació del ple. A primera hora, el portaveu nacionalista Aitor Esteban confirmava en seu parlamentària la notícia que ja havia rebut el fins avui president: el PNB votaria sí a Sánchez.

A partir d'aquell moment, la suma de diputats ja era favorable al líder socialista. Sumarà prop de 180 diputats a favor per tirar endavant un final de legislatura que serà complex. Només hi ha una opció per canviar el guió: que Mariano Rajoy dimiteixi abans.

Però el mateix Partit Popular es va encarregar de rebutjar aquest escenari. La secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, va assegurar que «seria un exercici estèril i no beneficiaria en absolut l'interès general d'Espanya ni tampoc els interessos del PP que, en aquest cas, van de la mà», va assenyalar a fora del Congrés dels Diputats. Cospedal sortia al pas dels rumors sobre una dimissió que, en la seva opinió, buscaven «tapar la vergonya» d'haver donat suport a la moció de censura i va assegurar que Rajoy faria «el que calgués», però que l'actual aritmètica parlamentària faria impossible investir un candidat del PP.

En unes paraules que ja gairebé es convertien en innecessàries, tant el líder de Ciutadans, Albert Rivera, com el de Podem, Pablo Iglesias, reforçaven els missatges dels seus companys de viatge. Rivera, en el seu torn de paraula va insistir en la idea de la dimissió de Rajoy per afavorir «una sortida ordenada de la legislatura».

Per la seva part, Iglesias va apuntalar el PSOE, malgrat no estalviar-li pressió, i va descriure una imatge que resumeix la desolació que va produir la desbandada vespertina de Rajoy: «És inacceptable que l'escó del president del Govern estigui ocupat per una bossa». Avui, l'últim acte d'un govern sentenciat.