Pocs plens hi ha més densos i complexos com el debat de pressupostos. Milers d'esmenes a debat, milions d'euros que van d'una partida a una altra i una sessió plenària de gairebé trenta hores.

Trenta hores repartides en tres sessions maratonianes de dilluns a dimecres que donen per a molt: carreres pels passadissos per arribar a temps, errors amb el botó de votació, escons trencats, un ou a la camisa d'un diputat i alguna que altra trucada a l'ordre de la presidenta.

Una de les anècdotes de l'última jornada l'ha protagonitzat molt al seu pesar el president del Govern, Mariano Rajoy, que per error ha votat en contra d'una esmena del seu propi partit.

Esmena per augmentar les inversions en habitatge públic que el PP havia pactat amb el diputat de Nueva Canarias, Pedro Quevedo, a canvi del seu suport als Pressupostos, tot i que la sang no ha arribat al riu.

Rajoy s'ha quedat literalment sol votant no a aquesta esmena, que s'ha aprovat -menys mal- amb el seu únic vot en contra, tot i que el president del Govern ha encaixat entre rialles la seva equivocació.

Amb certa sorna han aplaudit l'error de Rajoy des de la bancada del PSOE, tot i que l'alegria els ha durat més aviat poc, perquè els socialistes han provat la mateixa medicina a la votació immediatament posterior.

Es votava l'esmena de Nova Canàries amb el número 5.901 i aquí han estat els diputats del PSOE els que s'han fet un autèntic embolic, perquè uns han votat en contra i altres s'han abstingut.

De nou riures i bromes, aquesta vegada dels diputats del PP, que aplaudien l'error dels socialistes, el qual, com el de Rajoy, s'ha saldat sense conseqüències perquè l'esmena havia de ser rebutjada de totes formes.

També la presidenta, Ana Pastor, aclaparada per l'allau d'esmenes que li tocava enumerar, s'ha equivocat en citar algunes d'elles que es votaven conjuntament i s'ha vist obligada a repetir aquesta votació, sense més contratemps.

Cada vegada que algun diputat ficava la pota i s'ajustava una mica més la votació, a l'hemicicle s'escoltava un llarg "uyyyyy", com qui veu la pilota a punt d'entrar a la porteria.

Semblava que el ple anava a acabar sense més incidents fins que un estrèpit s'ha sentit a la bancada de Ciutadans, i el diputat Toni Roldán s'ha anat a terra amb el seu escó fet trossos, el seient d'una banda i les potes per un altre.

"Se ha descuajeringado", ha fet broma després Roldán, que ha dit entre rialles als periodistes que no sent "massa afecció a les butaques" i ha deixat clar que no havia fet "cap moviment estrany" com perquè l'escó es vingués a baix amb tal estrèpit.

Immediatament ha aparegut un uixer que s'ha portat les restes de la infortunada butaca, no sense que abans l'actor i diputat de Ciutadans Félix Álvarez, Felisuco, exhibís les potes a manera de trofeu.

Més rialles i més xivarri que Ana Pastor ha tallat d'arrel avisant que el Congrés "no és un circ", "amb perdó per al circ", és clar.

Encara que sembli mentida, no ha estat l'únic escó que ha acabat els seus dies en aquest llarguíssim debat.

No molt abans, al diputat del PP Jesús Postigo també li ha cedit una pota de la butaca, encara que el seu incident no ha passat a majors i ha acabat el debat amb un escó de recanvi.

Camisa de recanvi la qual va haver de posar-se ahir el secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, per acabar el dia després del ou que es va dur a acostar-se als taxistes en vaga que es manifestaven a les portes del Congrés.

Es desconeix l'objectiu del projectil comestible que va acabar impactant de ple al cap d'un dels líders del taxi que l'acompanyaven, però els cabells i la camisa d'Iglesias es van dur també la seva bona ració.

"M'ha fet un ou d'il·lusió acompanyar avui als taxistes en defensa dels serveis públics i contra la privatització", feia broma després.

Iglesias, amb un paper secundari aquesta setmana de Pressupostos, està enfocat ara a preparar la seva intervenció en el debat de la moció de censura contra Mariano Rajoy del proper 13 de juny, en la qual haurà de defensar la seva candidatura com a president del Govern.

Un altre debat intens que viurà aquest Congrés revolucionat, encara que aquesta serà una altra història.