Juristes i mitjans defensen l'ús periodístic de les fotografies de les xarxes socials

El continu conflicte entre el dret a la informació i altres drets, com el de la intimitat o la pròpia imatge, ha protagonitzat avui una jornada

25.04.2017 | 22:06

Els mitjans de comunicació demanen una regulació clara sobre l'ús que poden donar a les fotografies difoses a través de xarxes socials, una mateixa vara de mesurar per als suports tradicionals i internet, i que prevalgui el dret a la informació.

Aquestes són algunes de les reflexions que prestigiosos juristes i representants dels mitjans van fer ahir en una jornada sobre "El conflicte entre el dret a la informació i altres drets fonamentals", organitzada per Wolters Kluwer i Premsa Ibèrica en la Universitat Camilo José Cela de Madrid .

En la presentació de la jornada, la presidenta de Wolters Kluwer Espanya, Rosalina Díaz, va fer precisament al·lusió a les imatges procedents de les xarxes socials que es fan servir per a il·lustrar casos de desaparicions, mentre que la consellera directora de Professors-Rectorat de la Camilo José Cela, Sonsoles Escribano, va defensar que cal ser capaços d'enfrontar-se a reptes "en comunicació, compromís i desenvolupament" i va fer una crida a "humanitzar la societat", en què advocats, periodistes i ciutadans han de ser conscients del seu paper.

La directora general del Gabinet de Presidència de Premsa Ibèrica, Irene Lanzaco, ha lamentat "la limitació del dret a la informació per part dels tribunals", així com el que passa quan "les xarxes socials informen de fets falsos i ningú pren cartes en l' assumpte ", com va passar en l'última setmana de la campanya electoral als Estats Units," on hi havia més notícies falses que certes, el que porta a la reflexió i a la necessitat de protegir els ciutadans de rebre certes informacions ".

La polèmica sentència

Les reflexions al voltant de les imatges de les xarxes socials responien a la sentència del Tribunal Suprem que el 20 de febrer va condemnar a "Diari de Zamora", de Premsa Ibèrica, grup al qual pertany aquest diari, a indemnitzar amb 15.000 euros a un home del que es va publicar la seva foto obtinguda de Facebook per il·lustrar una informació que aquesta persona havia estat ferida pel seu germà amb una escopeta. A més, el Suprem va condemnar a aquest diari a no tornar a publicar la imatge i a retirar-la del seu arxiu.

En qualsevol cas, la resolució judicial reconeix que la informació publicada per "Diari de Zamora" va ser veraç i ponderada, però que preval el dret a la pròpia imatge davant del dret a la informació. Premsa Ibèrica ha presentat un recurs de cassació davant del Tribunal Constitucional. La sentència sosté que la fotografia -publicada a Facebook en obert, i per tant l'abast dels seus 1.800 milions d'usuaris- no pot ser utilitzada pels mitjans de comunicació "tradicionals" en considerar el Suprem que l'usuari no ha atorgat el seu consentiment previ . I això malgrat que el punt 4 de les condicions que s'accepten en ingressar a Facebook recull explícitament que "quan publiques contingut o informació amb la configuració 'Públic', vol dir que permets que tots, incloses les persones que són alienes a Facebook, accedeixin i utilitzin aquesta informació i la associïn a tu (per exemple, el nom i foto del perfil) ".

Ja en el debat, María Peral, directora adjunta de "El Español", ha assenyalat que "els periodistes no sabem a què atenir-nos ni fins on podem arribar", i va denunciar les cada vegada majors restriccions al dret a la informació. Va posar com a exemple la política de protecció de dades que porta a "convertir en anònims als protagonistes de les sentències, el que de facto provoca la desaparició del principi de publicitat de les resolucions judicials i imposa una restricció injustificada a la feina dels periodistes ".

Maria Peral va afegir que "si s'haguessin d'anonimitzar' els noms del judici de Nuremberg no haguéssim conegut la condemna de Goering". El catedràtic de Dret Processal Nicolás González Cuéllar va coincidir amb la periodista en la necessitat de revisar l'"anonimització" de les sentències i, alhora, va ressaltar el risc que corren els mitjans de comunicació en publicar notícies relacionades amb sumaris declarats secrets.

Per a Cuéllar, "la doctrina jurídica sobre el dret a la intimitat és clara, però es cau en la casuística en emetre sentències, de manera que és molt difícil preveure-les". El catedràtic va ser crític amb l'anomenada "informació de tribunals" perquè "el tractament en la premsa sol ser més onerós per al investigat que la pròpia pena", i ha precisat que "aquest tipus de legislació es fa per evitar l'assetjament mediàtic, no per emmordassar la premsa ".

El catedràtic de Dret José Manuel Otero-Lastres va apuntar que "contextualitzar la notícia amb la foto d'un dels interessats és el normal", donada la naturalesa pròpia del periodisme, i va mostrar obertament la seva opinió en afirmar que "jo donaria primacia al dret general a la informació sobre el dret particular "encara que no s'hagués donat el consentiment explícit a la publicació de la foto fora de l'entorn de Facebook.

Isidoro Nicieza, director general de Continguts de Premsa ibèrica, que va moderar el debat, va plantejar la dicotomia que suposa que xarxes com Facebook, amb 1.800 milions d'usuaris a tot el món, "no es considerin a si mateixes mitjans de comunicació", mentre que les regulacions "només afecten els mitjans de comunicació tradicionals ". Juan Cruz, director adjunt d ' "El País", va opinar que la informació gràfica és tan informació com l'escrita i que no pot l'exercici de periodisme dependre que s'autoritzi o no la publicació d'una imatge.

Cruz ha apuntat que "treure el cap a Facebook pressuposa ja cert afany de notorietat". L'advocat Pablo Fernández Burgueño ha considerat "habitual i legítim" la confrontació de dades d'internet a l'hora de, per exemple, seleccionar personal i ha apuntat que hi ha mitjans tècnics perquè desapareguin entrades de la xarxa mitjançant l'ús de metadades.

Iñaki Gil, director adjunt d'"El Mundo", que va tancar el debat, va exhibir la celebèrrima fotografia de la nena corrent nua després de quedar abrasada pel napalm al Vietnam per posar en relleu el valor del material gràfic i la impossibilitat de realitzar treballs periodístics com aquest demanant permís. Gil va qüestionar que pugui exigir-se a un periodista o a un mitjà "el consentiment explícit del 'fotografiat" a l'hora de publicar una imatge com aquesta, que malgrat no haver estat autoritzada pertany a la simbologia col·lectiva.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Més informació

Loteria del Nen 2017

Comprovar Loteria del Nen

Segueix la informació de la Loteria del Nen. Comprova els números premiats amb el nostre widget de la Loteria del Nen.

 
Widget Loteria de Nen

Emporta't al teu web, al teu escriptori o al teu iGoogle els resultats de la loteria de Nadal i la loteria del Nen. Descarrega-t'ho

 
Enllaços recomanats: Premis cinema