La banda terrorista ETA va concentrar els seus atemptats més sagnants en la dècada dels anys vuitanta, amb accions especialment cruentes com l'atemptat d'Hipercor a Barcelona i que va acabar amb la vida de 21 persones, i amb la Guàrdia Civil i els militars en el punt de mira dels atemptats que buscaven major nombre de víctimes.

L'acció més sagnant en la història d'ETA va ser l'atemptat d'Hipercor a Barcelona perpetrat el 19 de juny de 1987. Va acabar amb la vida de 21 persones, entre elles quatre nens, i va causar ferides de diferent gravetat a altres quaranta-cinc. El 23 d'octubre de 1989, l'Audiència Nacional va imposar una pena de 794 anys de presó per a un dels dos etarres autors de la matança, Domingo Troitiño i Josefa Ernaga.

Malgrat aixó, el primer atemptat de grans proporcions en la història d'ETA es remunta al 13 de setembre de 1974. Un any després de l'assassinat de Luis Carrero Blanco, president del Govern designat per Franco, la banda terrorista explota una bomba a la cafeteria Rolando del carrer Correu, a Madrid, en què van morir 13 persones.

Un altre dels atemptats més sagnants va ser el del 14 de juliol de 1986, quan 12 agents de la Guàrdia Civil van morir en esclatar un cotxe bomba a la plaça de la República Dominicana, a Madrid, al pas de l'autobús en el qual viatjaven.

1987. Comandància de la Guàrdia Civil de Saragossa

Un any després, l'11 de desembre de 1987, l'explosió d'un cotxe bomba a la Comandància de la Guàrdia Civil de Saragossa es va saldar amb la mort d'onze persones, entre elles cinc nenes.

Aquest mateix mètode va ser l'empleat per ETA per atemptar contra la casa quarter de la Guàrdia Civil de Vic, a Barcelona, el 29 de maig de 1991. Nou persones van morir, entre elles quatre nenes, i hi va haver 40 ferits.

Entre altres accions que cal ressenyar sobre el nombre de víctimes figura també l'explosió al juliol de 1979 de dos artefactes a les estacions d'Atocha i Chamartín, a Madrid, que es va saldar amb la mort de set persones, entre elles un agent de la Policia i un altre de la Guàrdia Civil, així com amb un centenar de persones ferides.

També van ser set les víctimes registrades a l'explotar un cotxe bomba al carrer López de Hoyos de Madrid, cantonada amb Joaquín Costa, al pas d'un vehicle militar camuflat el 21 de juny de 1993. L'explosió del cotxe, carregat amb 40 quilos d'explosius , va acabar amb la vida de cinc tinents coronels, un sergent i un civil va causar més una trentena de ferits.

Sis assassinats a Vallecas

Madrid va ser escenari igualment d'un altre dels assassinats més cruels quan sis treballadors civils de l'Armada van morir com a conseqüència de l'explosió d'un cotxe bomba al barri de Vallecas l'11 de desembre de a 1995.

Un dels atemptats més sagnants que va tenir com a objectiu al Cos Nacional de Policia va ocórrer lloc el 8 de desembre de 1990, dia de la Immaculada, a Sabadell (Barcelona) amb sis agents morts i una dotzena de persones ferides. Els policies Miguel Marcos, Ramón Díaz, Juan José Escuredo, Eduardo Hidalgo, Francisco Pérez i Juan Gómez Salado van perdre la vida i una dotzena de persones van resultar ferides en fer explosió un cotxe bomba al pas de la furgoneta en la qual els policies es dirigien a prestar un servei de vigilància en el camp de futbol de la Nova Creu Alta.

Els pistolers d'ETA

El 4 d'octubre de 1976, uns pistolers d'ETA van acabar amb la vida del llavors president de la Diputació de Guipúscoa, Juan María Araluce Villar, en ple centre de Sant Sebastià després de rebre set impactes de bala. En aquesta acció també van morir el seu xofer, José María Elicegui, així com dos policies de la seva escorta, els subispectores Alfredo García González i Luis Francisco Sanz Flores, i el conductor del cotxe on viatjaven, Alfredo García González, policia armada de servei al Parc mòbil.

Altres pistolers etarres del comando Ixkulin van acabar a trets amb la vida de quatre agents de la Guàrdia Civil i un civil al bar 'Aaizea' de Zarautz (Guipúscoa) el 3 de novembre de 1980. Fruit dels trets indiscriminats van morir els caps primers Ángel Retamar Nogales i Arturo López Hernández i els agents Juli Cèsar Castillejo Pérez i Modest García Lorenzo, pertanyents al Destacament de Trànsit de Zarautz (Guipúscoa), així com el veí de la citada localitat Miguel Lasa Arraubarrena.

Altres cinc agents de la Guàrdia Civil van morir a l'explotar un cotxe-bomba carregat amb 20 quilos d'en la confluència del carrer Juan Bravo amb Príncep de Vergara, al barri de Salamanca de Madrid, al pas d'un vehicle de la Guàrdia Civil el 25 de abril de 1986.

Cinc dels nou ocupants del vehicle, que acaba de recollir als guàrdies civils que presten servei a les Ambaixades dels Estats Units i Itàlia, van morir a causa de l'explosió (Joan Mateos Pulido, Juan Carlos González Rentero, Juan Cató Vázquez, Vicente Domínguez González i Alberto Amancio Alonso Gómez) mentre que els altres quatre van resultar ferits de gravetat.

Més recentment, el 6 de febrer de 1992, ETA va acabar amb la vida de cinc militars en fer explotar un cotxe bomba carregat amb 50 quilos d'explosius a la confluència del carrer Segòvia i la Plaça de la Cruz Verde de Madrid al pas d'una furgoneta militar, que traslladava diàriament personal des de la Capitania General de la Regió militar Centre.

En aquesta acció van morir els cinc militars que viatjaven en el furgó: els capitans de l'Exèrcit de Terra Juan Antonio Núñez, Ramon Navia i Emilio Tejedor, el soldat Francisco Carrillo i el radiotelegrafista Antonio Ricote. Així mateix, van resultar ferides 12 persones, diverses d'elles de gravetat.