Per quart any consecutiu, la Fundéu BBVA, una fundació que té l'objectiu de promoure el bon ús de la llengua castellana als mitjans, ha donat a conèixer la seva paraula de l'any, escollida entre aquells termes d'aquesta llengua que han marcat l'actualitat informativa de 2016 i tenen, a més, interès des del punt de vista lingüístic.

Després de triar "escrache" el 2013, "selfie" el 2014 i "refugiat" el 2015, l'equip de la Fundació ha optat en aquesta ocasió per "populisme", una paraula originalment neutra, però que s'ha anat carregant de connotacions fins a convertir-se en una arma en el debat polític.

"Semblava clar que en un any tan polític com aquest, amb esdeveniments d'importància global com el 'Brexit', la victòria electoral de Donald Trump i els diferents processos electorals a Amèrica i Espanya, la paraula de l'any de Fundéu havia de venir d'aquest àmbit ", explica el coordinador general de la Fundació, Javier Lascuráin.

De fet, diverses de les dotze candidates que es van anunciar fa uns dies estaven relacionades amb la política: 'sorpasso', 'abstenciocràcia', 'postveritat i la guanyadora, "populisme".

"Finalment ens hem decidit per 'populisme', que ja porta algun temps al centre del debat polític i que des del punt de vista lingüístic està vivint un procés d'ampliació i canvi de significat, carregant de connotacions sovint negatives", assenyala Lascuráin .

Aquesta evolució, "que no és nova però que possiblement s'ha accelerat en els últims temps" part d'un ús neutre de les paraules "populisme" i "populista" que van tenir durant un temps significats propers a "popular".

"Al llarg dels últims mesos hem rebut moltes consultes sobre el significat real de 'populisme', ja que sembla evident que l'ús que se li dóna en els mitjans i en el debat polític va més enllà de la simple defensa dels interessos populars que s'esmenten, amb diferents matisos, la majoria dels diccionaris ", afegeix.

"Aquest és un dels seus sentits, tot i que segurament el que menys es faci servir en l'actualitat. També n'hi ha que prefereixen definir-lo com la tendència política que pretén retornar el poder a les masses populars enfront de les elits".

No obstant això, en els mitjans de comunicació sembla estar imposant una visió negativa del terme, que sol aplicar-se "a polítics de totes les ideologies però que tenen en comú l'apel·lació emotiva al ciutadà i l'oferta de solucions simples a problemes complexos", explica el coordinador de la Fundéu BBVA.

Abans de donar a conèixer la decisió final, la Fundació va publicar una llista de dotze paraules finalistes en la qual, a més de les paraules de l'àmbit de la política figuraven altres com "youtuber" i "ningufonejar ", una alternativa a l'anglès" phubbing "que s'usa per definir l'actitud de qui només presta atenció al seu dispositiu mòbil mentre desatén a qui té davant.